Quan la bandera oneja al vent

La bandera oneja amb les quatre barres al vent. Des de quan l’afany de llibertat ha portat a aquest poble a ser independent? Des de sempre!
Ha estat des de el principi dels temps un poble amb empenta que ningú ha volgut deixar viure la seva llibertat. Quantes civilitzacions han passat per les nostres terres? Crec que totes, però no han pogut amb nosaltres, “seny i rauxa” potser si que és veritat.
Hem pactat, parlat, lluitat, caigut en la derrota i ens hem tornat a aixecar. Ens hem equivocat moltes vegades perquè hem volgut participar en l’evolució i hem sucumbit a absolutismes, dictadures i polítiques carques que ens han dut a ser “els rebels inconformistes”
Bé doncs, ja era hora que tot això es deixés de banda, volem provar a ser un poble que no sigui bandejat, manipulat ni obligat per les armes a ser el que no som. Potser caurem en la desesperació i ens adonarem que era necessari algú que ens maqués el camí que nosaltres sols no sabíem trobar, però ho dubto. Tenim una cosa que no té la resta d’Espanya, la mirada al món, no al melic.
La història d’Espanya encara es recolza de quan era un gran Imperi, i mai reconeixeran que no van saber ser bons governants. Quan es va acabar la força de les armes i les imposicions per la força, no van saber tenir el cap fred per pactar. Ells tenien la raó i la resta tots equivocats, com no volien que tot s’anés a noris.
Hem estat 35 anys pactant per aconseguir treure unes engrunes del que és nostre, i a canvi de tot això que ha passat? Els governs centralistes mentre ens han necessitat en han fet servir i després ens han menyspreats com a oportunistes per treure’ls concessions quan estaven “dèbils”, pobrets!
I ara fa uns anys ens tenen por i intenten que no puguem marxar manipulant les inversions, pensen ells... sense bones infraestructures i amb el país panxa enlaire per obres començades i no acabades, no podran demostrar que poden formar un país. I si els acabem de rematar estrangulant els diners que els toquen, estaran tan malament que ens hauran de demanar per favor que els ajudem, s’ha acabat el problema... Tornen a fer el mateix que quan van ser un gran Imperi.
Llàstima que aquí a Catalunya, volem pactar tant que ens perdem per corredors parlant i al final res. No estem tots d’acord i això pot portar a que la Independència s’aturi abans de poder néixer. Sempre he pensat que la política és la pitjor cosa que es va inventar. Diuen els polítics que representen al poble, però em sembla que no l’escolten. Uns perquè estan subjectes als seus partits centralistes i altres perquè volen el protagonisme, s’estan deixant portar a una disgregació del objectiu, i això no pot portar a res de bo.
Hem trobat una paret amb la resta d’Espanya i ens girem a mirar Europa, pobres de nosaltres! Si encara son més carques que els nostres veïns. Quan hem volgut el recolzament europeu sempre ens han barrat la porta. “Felip V” “La guerra civil” i d’altres que donen fe de que per ells nosaltres som un tema menor i que no es mullaran. Perquè no poden? No és per això, és que hi han moltes nacions amagades a Europa que segons vagi Escòcia o Catalunya, estan esperant reclamar la seva Independència.
Tan sols el poble pot alçar la seva veu i demostrar que l’objectiu és clar... INDEPENDÈNCIA!