Cercador
Quan jo era petit el cel era blau.
Un relat de: onatge- Compartir:
Quan jo era petit el cel era blau.
Quan jo era petit
el cel era blau.
En canvi ara hi ha dies
que és negre com el carbó.
Deixo la porta oberta de cor
però la tanco amb pany i clau
per ser coherent amb el dia a dia...
Avui la sal és granada i no
es fon a la ferida.
La lluna té una lluna retallada
en paper de retrobament.
Els somnis han obert
la porta de la gàbia.
Plou a poc a poc
i tot sembla una besada en fruit.
El silenci acompanya
com les amigues fidels.
El seu eco té cos present.
Camino descalç vull conèixer
el camí sense obstacles...
onatge
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
393981 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com