Quan ja res val

força bé per començar! (jo també acabo d'entrar en aquest món) i m'agrada el text, jo segurament li canviaria certes coses, però és molt fàcil criticar als altres més que a un mateix així que ja callo. Crec que el text en si té molta força, especialment al final. Camina per ell sol, i això és bo.

apa una abraçada de principiants


julià

Benvinguda a RC, i moltíssimes mercès pel teu comentari al meu primer relat que no és 100% en prosa.

Espero que, ara que has "tastat" la comunitat de RC hi continuis escribint. Hi ha gent que hi escriu per compartir els seus sentiments, d'altres pel pur goig d'escriure, alguns com a manera de reivindicar-nos en la nostra llengua. Sigui quina sigui la raó, compartir imaginació i emocions a RC és una experiència formidable.

Del teu relat he copçat tristor, rebel.lia i esperança. Bé, ja ho deia Machado "al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar". Seguim endavant, i, si ho podem fer de la mà d'alguna persona estimada, molt millor.

Una abraçada!

Carles

Però això ens ha passat a tots, et dónes la volta i mires el que has deixat darrera, repares en cadascun dels moments i et preguntes si ha valgut la pena, perquè segueixes en el mateix lloc, amb el buit de sempre esperant que arribi aquest dia en el qual t'adónes que no ha importat el que has hagut de passar fins a arribar aqui, però almenys ha valgut la pena perquè saps que no t'has equivocat al voler conformar-te amb menys.

M'ha agradat el raig d'esperança que deixes veure al final del poema.
Espero que continuiïs publicant.



Salut!

cap de paaaaaa!

quina obra mestre! xdd!
esque tenim a tota una autora per aqui enmig de tan de guirigall.
que m'ha agradat molt, i t'animo a publicar el poema que esta també molt be, i de segur que te'l publiquen.

vinga alba, que no se que posar-te perque estic parlant amb tu pel messenger i ja t'ho dic tot per alla.

gran de debò.
molt bonic.

cuidat
BON NADAL

M'encanta!

Has sabut descriure molt bé el que sents. Jo també he viscut coses així... I com ajuda aquella mirada, eh! És maco veure com, després d'estar un temps malament, algú et fa tornar a sentir les ganes de viure i de tirar endevant, marxant i abandonant tot alló que et fa ser infeliç i que no et deixa somriure sincerament i com voldries.

Felicitats pel relat i bones festes!


escenciadetaronja_

Arrossegant les batalles perdudes,
però esperant guanyar la guerra.
i en sentir-te diferent als altres no et va fer especial, i si sentir-te contracorrent sempre, nedant feixugament .
mentre decideixis canviar, lluitar
es que tens delit de vida,
vols respirar de nou,
tens batec.

Avet

Puc dir que aqueast relat te molt sentiment, el considero presios.
els sentiments que has viscut els he compartit amb tu, per aixo crec que et merexes algo més, a l'ingual que una alta puntuacio pel que fa a la valoració del relat.
en poques paraules has pogut transenmetre tot el dolor que has patit i, l'amor que vius ara.
entenc, i se tot el que vols dir amb aquest escrit, m'alegro de que hagis pogut supero-ho tot, poc a poc, pero tot.
has sigut valenta i forta devant de les dures circumstancies i ho descrius molt be aquí.

m'encanta.