Quan ja res val

Un relat de: aquellamirada

Quan la musa se'n va i sents que ja res val; que ja no donaries res per tot allò que vas lluitar durant tots aquests llargs anys, que cada vegada es fan més pesats, i arrossegués totes les teves batalles perdudes com pots, mentre el temps se t'emporta. I quan mires enrere solament et preguntes el per què de que sempre has acabat fent el mateix que els altres si sempre et vas sentir especial...
Llavors arriba un dia que decideixes que tot canviarà: que s'han acabat els dies de pluja, aquells dies que ningú t'agafa el telèfon, aquells dies que somrius mentre fingeixes, aquells dies que et fas l'ingenu mentre saps que t'estan mentint...
Perquè sé que, amb tu, ara tot val. Acompanya'm a llargs viatges fugint de la foscor, mira'm una vegada més i diguem a l'orella com seria el nostre món, el nostre univers.

Comentaris

  • Per sort t'has mort com a comentarista.[Ofensiu]
    auroraboreal3 | 28-01-2009 | Valoració: 1

    Posar-li un 9 repetit a la guarrada de Les dones ens fem palles és indignant.

  • el nostre món, el nostre univers[Ofensiu]
    Lèvingir | 06-05-2008 | Valoració: 10

    seria una mirada d'imatges, un sentiment de paraules, d'unes abraçades als moments compartits, un caminar cap a camins acompanyats de les nostres carícies i de les nostres essències totes juntes.

    10

    Lèvingir

  • m'agrada[Ofensiu]
    B. Julià | 27-12-2007 | Valoració: 7



    força bé per començar! (jo també acabo d'entrar en aquest món) i m'agrada el text, jo segurament li canviaria certes coses, però és molt fàcil criticar als altres més que a un mateix així que ja callo. Crec que el text en si té molta força, especialment al final. Camina per ell sol, i això és bo.

    apa una abraçada de principiants


    julià

  • Hola![Ofensiu]
    Carles Malet | 23-12-2007

    Benvinguda a RC, i moltíssimes mercès pel teu comentari al meu primer relat que no és 100% en prosa.

    Espero que, ara que has "tastat" la comunitat de RC hi continuis escribint. Hi ha gent que hi escriu per compartir els seus sentiments, d'altres pel pur goig d'escriure, alguns com a manera de reivindicar-nos en la nostra llengua. Sigui quina sigui la raó, compartir imaginació i emocions a RC és una experiència formidable.

    Del teu relat he copçat tristor, rebel.lia i esperança. Bé, ja ho deia Machado "al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar". Seguim endavant, i, si ho podem fer de la mà d'alguna persona estimada, molt millor.

    Una abraçada!

    Carles

  • Tota una vida per no deixar mai de lluitar[Ofensiu]
    Lèvingir | 23-12-2007 | Valoració: 10

    Lèvingir

  • Realista[Ofensiu]
    Marta | 23-12-2007 | Valoració: 10

    Però això ens ha passat a tots, et dónes la volta i mires el que has deixat darrera, repares en cadascun dels moments i et preguntes si ha valgut la pena, perquè segueixes en el mateix lloc, amb el buit de sempre esperant que arribi aquest dia en el qual t'adónes que no ha importat el que has hagut de passar fins a arribar aqui, però almenys ha valgut la pena perquè saps que no t'has equivocat al voler conformar-te amb menys.

  • indefinida | 23-12-2007

    M'ha agradat el raig d'esperança que deixes veure al final del poema.
    Espero que continuiïs publicant.



    Salut!

  • capdepa | 23-12-2007 | Valoració: 10

    cap de paaaaaa!

    quina obra mestre! xdd!
    esque tenim a tota una autora per aqui enmig de tan de guirigall.
    que m'ha agradat molt, i t'animo a publicar el poema que esta també molt be, i de segur que te'l publiquen.

    vinga alba, que no se que posar-te perque estic parlant amb tu pel messenger i ja t'ho dic tot per alla.

    gran de debò.
    molt bonic.

    cuidat
    BON NADAL

  • escenciadetaronja_ | 23-12-2007

    M'encanta!

    Has sabut descriure molt bé el que sents. Jo també he viscut coses així... I com ajuda aquella mirada, eh! És maco veure com, després d'estar un temps malament, algú et fa tornar a sentir les ganes de viure i de tirar endevant, marxant i abandonant tot alló que et fa ser infeliç i que no et deixa somriure sincerament i com voldries.

    Felicitats pel relat i bones festes!


    escenciadetaronja_

  • Arrossegant les batalles perdudes[Ofensiu]
    Avet_blau | 23-12-2007 | Valoració: 10

    Arrossegant les batalles perdudes,
    però esperant guanyar la guerra.
    i en sentir-te diferent als altres no et va fer especial, i si sentir-te contracorrent sempre, nedant feixugament .
    mentre decideixis canviar, lluitar
    es que tens delit de vida,
    vols respirar de nou,
    tens batec.

    Avet

  • m'encanta[Ofensiu]
    duddy | 22-12-2007 | Valoració: 10

    Puc dir que aqueast relat te molt sentiment, el considero presios.
    els sentiments que has viscut els he compartit amb tu, per aixo crec que et merexes algo més, a l'ingual que una alta puntuacio pel que fa a la valoració del relat.
    en poques paraules has pogut transenmetre tot el dolor que has patit i, l'amor que vius ara.
    entenc, i se tot el que vols dir amb aquest escrit, m'alegro de que hagis pogut supero-ho tot, poc a poc, pero tot.
    has sigut valenta i forta devant de les dures circumstancies i ho descrius molt be aquí.

    m'encanta.

Valoració mitja: 8.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aquellamirada

aquellamirada

1 Relats

12 Comentaris

1593 Lectures

Valoració de l'autor: 8.50

Últims relats de l'autor