Quan ja no queda res

gràcies
tot jo tremolo
però les paraules se me'n van
no hi ha res a editar
et desitge pau
i molts canals de comunicació amb la vida i la mort


aniré a bucar flors pel meu amor

quan marxem per sempre
queda alguna cosa de nosaltres

gràcies per la teva paciència


és millor viure que escriure

plena de pols un munt de literatura negra
entenc que l'escriure, la presa de consciència et permeti comen´çar a caminar, a volar de nou

gràcies per les teves paraules, mai havia pensat en que quan creus que ja no queda res, encara queda tornar a començar.

Sí, senyora, tens tota la raó i me les guardo ben aprop pel dia que facin falta.

La senzillesa de les teves paraules fa que les senti molt properes. És deliciós!

Una abraçada!

Marta

Les paraules escrites tenen força, més de la que ens pensem, potser perquè, per fi, hem obert les portes de l'inconscient i ens hem atrevit a mirar què hi ha endins.
També et comento el poema anterior, el del Català, et vull dir que és molt original, sorpren al lector d'allò més i està ben redactat.

Glòria

l'he tornat a llegir i m'ha tornat a recordar la mateixa persona, en descobreixo coses que són tan certes que fan por...

Thalassa

COMENT

Quan el terra el tenim al cap i els peus no tenen on trepitjar, quan el dia és fosc i la nit no té encant, quan res no et proporciona una alenada diferent de vida... quan ja no queda res... cal tornar a començar.

Girar full (què fàcil dir-ho!) i aixecar el cap (si és que tens forces!) per continuar caminant (en cas que trobis el camí).

Però malgrat la dificultat de la gesta, està clar: començar de nou!!!

És el poema que més m'ha agradat dels que he llegit durant aquesta setmana teva del COMENT. Està escrit des de molt endins.

Salut!

LLIBRE

Bufà... i ara jo que dic, que queda per comentar?
Paraules clares i contundents, per expressar un moment de la vida per on tots tard o d'hora i passem, per alguns l'abisme és més profund que per altres, la mort és pot veure de més a prop o el buit pot ser més intens... però sempre hi ha un camí de sortida, mai és un cul-de-sac, i és molt important que ho creiem. Tu ho creus! I amb això ja tens molt de guanyat a la vida! El fet de creure-t'ho et fa molt més forta. Ets molt afortunada!
I res més per afegir... tant sols un Gràcies!

Un petó,
Jordi.

PD: ...mmm... em faràs posar vermell amb els teus comentaris... gràcies per les dues cadiretes, el 50 i tots, moltes gràcies de tot cor!

el que costi, sempre s'ha de tornar a començar.

Escriure-ho és un primer pas. Però el més difícil és creure-ho... D'alguna manera, considero que a part de tot, també ets valenta.
Crec que jo també he passats per moments molt baixos (com la majoria de gent) i per això trobo que descrius a la perfecció aquesta situació. Resumiria el teu poema agafant dos versos teus: "Quan ja no queda res... només queda tornar a començar!".
I tens tota la raó, doncs quan toques fons del tot, t'adones que tampoc succeeix res de nou, així doncs és millor no arribar mai a tocar-lo!
Per cert em vaig oblidar de contestar-te la teva pregunta del fòrum: Em dic Toni.

amb molta força. Com tu ben bé dius, s'ha de sortir del buit i ho fem tard o d'hora.

Un petó melós, i felicitats pels 100.

Per aquest relat, m'ha recordat algú molt proper, no per qüestions sentimentals... I per llegir-me i donar la teva opinió.

Fins aviat

jo he conegut l'abisme molt d'aprop moltes vegades i he caigut, però sempre he tornat sortir, encara estic dins un abisme però l'acceptat amb totes les conseqüencies que coporta el caure a un pou sense fons i sense sortida, però crec que viure és aprofitar el moment que vius, encara que et dugui cap a l'abisme, que no la grisor de qui no aprofita res per por de no caure. Potser lo que dic no escau, però cadescú fa una lectura del que llegiex segons les seves circunstàncies.

Que bo ha estat llegir-te, perquè penso que, de vegades, traiem les forces d'allà on sigui i tu ho demostres en aquest poema.

És la primera cosa que se m'ha acudit després de llegir aquest poema. Gràcies per dir-nos d'on cal treure forces per plantar cara a tot allò que mina i enfonsa la persona. És llavors quan cal dir TORNEM A COMENÇAR, i cal dir-ho amb més energia que mai.
"Quan ja no queda res" és quan cal sentir aquella força del "tornem a començar"
Una abraçada, brideshead

Vicenç