Cercador
Quan habito el teu cos
Un relat de: Perennant- Compartir:
Quan les salvatges albades
foragiten les penombres carnals
sobreviu un deler abatent de tendresa.
El tacte de la teva llum,
esponerosa i policroma,
commou estimballs de dolcesa feréstega.
Manyac i delicat destrio
del teu confabulat contorn
efluvis de conhort i de brutal embriaguesa.
Capgirem el firmament.
Tu i jo, vehements. El temps,
servil al mateix cor que ens batega.
Esclaten retines orgàstiques,
sense estridències,
i eixugo els teus ulls sadollats de puresa.
foragiten les penombres carnals
sobreviu un deler abatent de tendresa.
El tacte de la teva llum,
esponerosa i policroma,
commou estimballs de dolcesa feréstega.
Manyac i delicat destrio
del teu confabulat contorn
efluvis de conhort i de brutal embriaguesa.
Capgirem el firmament.
Tu i jo, vehements. El temps,
servil al mateix cor que ens batega.
Esclaten retines orgàstiques,
sense estridències,
i eixugo els teus ulls sadollats de puresa.
l´Autor
19 Relats
17 Comentaris
30348 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Si et sóc distantquan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.
Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...
Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.
perennant@gmail.com