Quan et torne a veure

Un relat de: Ingràvids

Quant torne a veure't posaré la música baixeta.
Aquella balada tan inspiradora, potser.
Hauré comprat flors perquè les olores
i maduixes i cireres que et donaré a tastar.

Quan tornes a veure'm acabarà d'esclatar la primavera
amb tot d'ocells revolant per les teulades
enmig de la flaire de les flors dels tarongers
i de la brisa veïna del mar a les drassanes.

Quan ens tornem a veure obriré molt els llavis
perquè em beses com et vinga en gana
i deixaré que em despulles maldestrament o hàbil,
fins que no em deixes ni un fil de vergonya.

Quan tornem a veure'ns a penes ens direm paraules
perquè de parlar sempre serem a temps
i ens caldrà ajornar de les busques la batalla
amb una dolça treva de carícies.

Quan et torne a veure no serà el primer cop,
perquè ja t'he vist en somnis i en el regust d'altres vides.

Comentaris

  • Queda clar[Ofensiu]
    Melcior | 28-12-2008 | Valoració: 10

    que la força de la joventud i del amor amb el seu estat pur , pot absolutament amb tot .
    El poema , és un esmorçar de ganes , un dinar de viure i un sopar d' estimar .
    Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats

75 Comentaris

31346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com