Quan et despertis

Quan et despertis pel matí, jo no seré al teu costat. M'hauré anat d'aquí per anar a un lloc llunyà. No ploris, et cuidaré. Quan et despertis tot serà diferent. Els meus llabis no besaran les teves galtes d'infant. Perquè jo no hi seré. Però no ploris, et cuidaré. Volaré fins tocar els núvols, que demà veuràs negres. Viuré amb els àngels i els demanaré que em deixin veure't. Ells ho entendràn. Quan et despertis la meva roba quedarà desada a l'armari, ja no me la veuràs posada. Però no ploris, et cuidaré. Dormiré en un racó d'allò que diuen Palau dels somnis. Quan te'n tornis a dormir et desitjaré un bon Nadal, viu-lo molt bé, com si el visquesis amb mi. La nit deixarà veure estrelles, fetes a mà per a tu. Quan tanquis els ulls et donaré la mà, i totes dues ens anirem a passejar pel passat. A mitja nit, hauràs de tornar al teu llit. Et besaré suaument les galtes i et desitjaré bona nit. Hauré perdut el vestit, hauré perdut la meva sabateta de vidre, t'hauré perdut a tu. Però no ploris, et cuidaré. Quan et tornis a despertar, et donarà per recordar la nit estrellada d'ahir, i tornaràs a plorar, però pensaràs el que et vaig dir: < Passa un bon Nadal>