Quan es té llum pròpia

Un relat de: touchyourbottom
En una teulada de casalot tricentenari com a mínim, situada en un terreny mil·lenàriament ferm, dos gats es van trobar, encontre pidolat per tots els felins dels encontorns.

La nit era freda, però ho podia haver estat més, en un mes hivernal. Els gats també notaven el canvi climàtic: els bigotis es ressentien, s'assecaven, perdien facultats ratolínico-caçaires (pe a bé dels rosegadors).

La lluna feia molt de goig, i de tot cor somreia, des de cada cràter: volia ser espectadora universal, satèl·lica, del que s'esdevindria. Després, xerrameca com ella sola, ho esbombaria pel cosmos, ajudada pels estels centellejant aquí i allà.

Els dos gats anaven abillats amb trajo no fet ni a la Xina ni a la Conxinxina, sinó obra de sastreria fina i querubina, mostra de bon gust i de saber fer, van comentar un parell de siameses molt sexies que ho radiaven amb veu prou bona, amb èmfasi creïble i amb un deix de cantarella enfadosa que més valdria que s'ho fessin mirar.
Els dos gats també duien corbata, que els engavanyava la gola comunicaire, però calia dur-ne: la solemnitat ho exigia. I ulleres, mostra de bona visió en el present, que comporta el futur. Així ho van corroborar quan els van preguntar perquè amagaven els ulls acostumats a la fosca.

Un dels dos felins tenia més edat i el pèl començava a perdre-li llustre, cosa normal i natural. Amb tot, se'l veia un animal serè i respectuós, assenyat, i quan badallava -que ho feia poc- somreia combinant cervell i ànima. Així ho copsaven tant l'astre a la volta celest com tots els congre...gats. Va miolar, però no calia: l'atenció era un fet colossal, pel magne silenci.

-Aquesta nit, bon gatam, us faig saber que deixo el meu càrrec en potes d'un substitut que com molts de nosaltres ha dedicat unes quantes vides a lluitar contra la injustícia que fa tant ens escanya i que cal arrencar d'arrel. En tenim més que prou de l'altra colònia de gats: ens usurpen massa teca! Ells ja tenen el seu espai.

Va estossegar, l'altre gat. Va demanar paraula:

-No són gats: són gallines. Quan més tenen, més s'eixamplen. Això no es pot consentir més. Estem cansats, és un cansament fort i aquesta energia demana acció.

El primer gat va prosseguir:

-Vosaltres, bon gatam, us mereixeu que es preservi el que us pertany, que es defensi el que us pertoca...en tenim prou i prou prou i prou prou prou.

Ho va dir picant de potes sobre una teula ballaruca i es va crear una musiqueta rap enganxosa que va alegrar els presents.

El segon gat va afegir:

-Tenen més penques que les bledes. Tenen molt de morro i la tripa plena i s'hi han avesat. Cal fer que es desaprenguin mals costums i això, quan l'alumne és mancat de talent i creativitat, quan és un mer copietes d'enginys i idees -mira que ho han fet vegades!-...és aconseguible. Es tracta, senzillament, bon gatam, de tipus d'intel·ligències! I no dic d'ànimes-consciències. Ah, ho he dit?

Tots van miolar, contents.

I els dos presidents van picar l'ullet a la lluna, que hi entenia de frases sentencioses plenes i de fases. La lluna, que endevinava que aquella colònia de gats que veia entusiasmats i avinguts -llevat d'alguna llenca espieta infiltrada- aconseguirien el seu objectiu: ser un planeta a part...perquè la llum pròpia sempre l'havien tingut.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

284 Relats

131 Comentaris

83580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).