Quan ens retrobem la setmana entrant

Aquest sonet que et duu a la recerca de l'amor, després d'un temps d'estar separats i a qui li demanes si ha patit la teva absència o si n'ha tingut una altra, per omplir el temps mentre no hi eres; m'ha agradat perquè els dos primers quartets li parles si t'ha trobat a faltar o si n'ha tingut una altra, mentre que els tercets el clouen amb el teu oferiment, i aquí no caben els retrets, si és que n'hi ha hagut, li ofereixes compartir la teva "llar buida".

És un poema serè i elegant, no hi ha cap imatge que en trenqui l'harmonia i no sé si l'he llegit amb plaer, però, repeteixo, m'ha semblat bonic.

Un petó, Llibre i fins una altra.

...pels comentaris.

LLIBRE

És molt bonic. M'agrada molt el vers en què dius que dónes la teva vida a aquesta persona, ho trobo un acte de generositat immens i una prova impagable del teu amor. Però també crec que s'ha de ser molt prudent, és important no perdre la pròpia identitat quan t'endinses en una relació.
A mi mai m'ha agradat que els meus estessin lluny de mi, em costa portar les distàncies. La situació que descrius en el poema...caram, quins nervis!

Una abraçada!

M'agradat molt el teu relat, es molt clar i entre dintre el cor.
Molt bè.