QUAN ENCARA ES RAMBLEJAVA

Ens havíem trobat casualment i com que, per inversemblant que sembli, cap dels dos teníem pressa, ho vam aprofitar per dedicar el temps a una llarga conversa de retrobament, desprès d’anys sense veure’ns. Feia una tarda xafogosa que convidava a asseure’ns en una de les poques terrasses que encara subsistien en aquell passeig. Mentre les fredes cerveses complien la funció de desassedegar-nos, nosaltres ens explicàvem les nostres respectives vides d’ençà la darrera vegada que havíem coincidit.

Vam parlar de tot allò humà i diví, de com ens anaven les coses, de la nostra situació familiar, laboral i de les nostres activitats socials. Penso que, de fet, van quedar pocs temes per repassar. Vam recordar aquella època que feia possible el contacte personal i les llargues converses, sense les preses d’avui ni la dependència de la tecnologia.

Amb aire de nostàlgia, el meu amic em diu.. —Te’n recordes de les estones que havíem passat aquí asseguts, mirant la gent com passejava amunt i avall de la rambla? Jo sabia que quan deia la gent es referia concretament a les noies... Li vaig replicar... —I, tu, te’n recordes quan érem nosaltres els que passejàvem amunt i avall de la rambla resseguint amb la mirada totes les taules a veure qui hi trobàvem de conegut o coneguda, esperant si ens convidaven a seure? De fet els meus records eren de baixa intensitat i només un el tenia ben present perquè em provocava sensacions contraposades... Una, la que tenia quan era jo qui estava còmodament assegut i veia la corrua de noies i noies que venien de l’estació, carregats amb motxilles i acalorats, però amb cara de felicitat i pensava... Tant bé que s’hi està aquí prenent una cervesa freda i mira aquests com venen... Pobrets! L’altra, quan era jo qui venia d’una excursió, cansat però feliç, i mirava aquells nois i noies asseguts prenent-se un beure fresc i pensava... Tant bé que ens ho hem passat i mira aquests aquí quiets i amb cara d’avorrits, perdent el temps i el plaer de viure... Pobrets!

En comentar-li aquesta contradicció de sensacions i sentiments, el meu amic em va respondre... —És lògic, perquè la felicitat no està en les situacions sinó en la manera com cadascú viu aquestes situacions— Encara tinc ben presents aquelles senzilles paraules...