Quan els núvols s’esvaeixin

Encantada de retrobar-te Eloi Miro o Cesc Mrgrnys o com sigui... torna a a quest seudonim t'escau més !!!
Quina bestia literària, amb sort faràs medecina, i així respiraran tranquils molts que s'hi volen dedicar (a escriure).
"clavat a l'arbre de la vida.. " per dir-ne una !! Quines coses, se t'acudeixen !! I pensar que no l'havia llegit !
Que diu el teu prof de literatura , s'ha quedat clavat a la cadira llegint'he? lleginte? llegint-e-? com nassos s'escriu ?

És preciós!

Un relat quasi poètic, ple de sensibilitat i bellesa. M'ha agradat. Has sabut fer navegar les paraules conduint uns sentiments que imploraven una reconciliació.

Una abraçada,

Materile

apareixen relats com el teu on els sentiments i els bons propòsits resten a flor de pell. Gairebé es palpen! Amb un lirisme present en tot moment has aconseguit un objectiu important en tot escriptor: interessar i emocionar el lector.
La meva enhorabona, Eloi!
Mercè

Salut Eloi!

T'agraeixo molt sincerament les teves paraules amables També a mi m'han arribat. Encoratgen. Em sembla que en alguna altra ocasió ja he comentat la força que transmets als teus escrits, quelcom que batega i foragites escrivint.

Ah!, les promeses... El pitjor que tenen és que s'han de complir. Gosaria dir que vós sou dels que les compleixen. Noblesa en diuen.

Una de ferma!

Aquest també és un amor dels autèntics, no?
M'ha agradat molt, i esper que els núvols s'esvaeixin aviat!

Una besada:)

No, rectifico ... no és “turmenta” (tot i que tinc la costum de dir-ho) és tempesta! Pel que fa a la resta demano perdó públicament per no haver repassat bé el relat!!

Eloi

...per això deia allò de l'escola.

Que no és cap crítica. Eh? (si jo t'expliqués...fa masses anys cada mes de maig em tocava cantar cançons a la Verge Maria en una capella freda de marbre i molt casta). Som al mes de Maria, ave,ave, ave, Mariiiiia.

Tu ets d'octubre, oi??????

N'hi ha per a llogar-hi cadires! (hehheehe)

Ben narrat, explícit, volant molt. Tan elevat com el cim sobre el qual estàs en la foto potser.

De ben segur és la manera de ser (ho entenc). No pots revisar?

Faltes:

turmenta----existeix, aquest mot, en català????
donar al vida----donar la vida
l'homenatge que et marxes-----?¿ no serà que 'et mereixes'?????
tot i tu no ser-ne----cacofònic! millor: 'tot i no ser-ne tu ' (mera suggerència)


Ai, aquests núvols.

Mira'ls com passen. Prenen mil formes i són, per tant, mil relats. Ben assegut, jo canviaria a butaca encoixinada, hehehehe.


Mena