Quan els llibres siguin objectes…

Per a mi cada llibre és un tresor, cada llibre amb la seva història i la seva vida, viure sense llibres seria com mirar un quadre en blanc. Molt aconseguit aquest poema.

Abraçades

té vida,
cada pàgina un tresor,
de cada imatge un viatge,
i de cada història un record.
De la prosa, bella rosa,
amb la rima algú que estima,
del poema, infinit tema,
i del teu escrit, aplaudiment transcrit.
Felicitats company!!!
Endavant!!!
Una abraçada.

pel teu contacte tan amable.
una abraçada de part del xavier, el meu fillet
fins aviat
joan

que els llibres mai no siguin objectes...hauria mort la nostra sensibilitat.

Tot expressant la màgia i la vida que conté un llibre, amb versos de gran bellesa, també ens fas adonar del gran perill que corre. Un poema molt aconseguit, Joan.

Jo també celebro haver-te pogut conèixer ahir al Prat, i aprofito per tornar a dir-te que tens un fill GUAPÍSSIM. I no sabria dir-te si m'agrada més el seu físic o el seu caràcter; és obert i simpatiquíssim. Pots estar-ne ben orgullós.

Una abraçada,

Pilar

He posat be quan volía dir bé, i expreses quan és expresses.
El que em queda per aprendre.. renoi!
un petó
Marta

Quan els homes siguin robots no els importarà que els llibres es tornin objectes... ep, no eh?! hem de creure que no passarà res d'això!
M'he alegrat molt també de trobar-te,Joan. Tu ja m'havies animat a venir aquí. A l'altre lloc: "El Racó.." ja no hi puc entrar. Vaig tenir un virus i ara l'antivirus em posa "sitio potencialmente peligroso". Estic contenta aquí, veig que valia la pena.
fins aviat Marta

...una pena, però en un futur no gaire llunyà el llibre deixarà de ser el que és ara. Sempre podrem llegir amb e-book i i-pats i coses pel estil però la sensació del contacte amb el paper, fa que el llibre sigui màgic, i que full a full entris en un altre món dominat pels sentiments, emocions, aventures i fantasies. En fi que la tecnoligia ens fa perdre el contacte entre nosaltres i amb la natura.
Una abraçada

JM

Joan, els teus darrers poemes són preciosos, estàs en un bon moment literari. aquest poema reflexa tan bé l'ànima d'un llibre! Hi ha una gran relació entre ell i la vida; el que dius sobre els llibres es podria aplicar perfectament a la vida, si més no a mi m'ho sembla. ah, i té mèrit escriure això en un mon on nosaltres publiquem tantes coses via Internet. Un mon doble, atractiu també, per a debatre més i més: llibre o informàtica? Els dos. Una abraçada Joan.

aleix

per a les que els llibres són només objectes, n'estic plenament convençuda.
Sort que també, per a d'altres, són quelcom més. Aquelles realitats que esmentes al llarg del poema.
Ens seguim llegint,
Núria