Cercador
Quan el silenci.
Un relat de: onatge- Compartir:
Quan el silenci.
Quan el silenci es fa veu i parla,
quan la pausa ens fa viure el cor,
llavors és quan som tu i jo.
Quan el nostre cos respira com si d'una tenora,
llavors és el temps que estima i enamora.
Les estrelles de la nit ens conviden de la mà
i volem amb elles i sabem què és estimar.
El demà no ens fa por perquè tenim
la riquesa de l'ara i aquí.
som tu i jo, dona i home
en la mateixa drecera i el mateix camí.
onatge
Comentaris
-
el silenci[Ofensiu]Endevina'm | 17-08-2009
ens dóna molta inspiració, i en silenci ens inspirem la majoria de les vegades.
et felicrto, bon poema també.
rínxol
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
393875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com