Quan el passat et persegueix...

Sé que et vas sotmetre al alcohol i a les drogues per a sortir d'aquell horrible món que et rodejava, pensaves que amb allò escaparies del teu passat i que trobaries una vida millor. Volies beure i drogar-te, posar-te de merda fins les orelles i recordar aquells temps en el que eres petit i disfrutaves jugant amb els que per aquell temps eren els teus amics, i eres feliç i ara ja no ho ets, doncs tot va canviar, els teus amics ja no són el que eren, te'n vas anar de casa buscant una altra forma de vida, una forma de vida per expressar l'odi que senties...
I la vas trobar, i et senties capaç de tot però en realitat estaves impotent davant de la situació.
No sabies què fer.
No vas trobar treball, no vas treure diners de cap lloc, fins que un dia et vas deixar portar i vas caure en lo més fons, i allà et vas afogar de nou.
Vas perdre el teu millor amic, vas perdre algú a qui estimaves, et vas quedar sense res... I cada vegada que intentaves sortir a flot alguna cosa t'enfonsava i t'afogaves de nou en aquell infern que creies que era el teu refugi, doncs equivocat estaves i saps que mors cada dia una mica, impotent, sense saber què dir, què fer, ni a on anar...
No tens sostre, no tens casa, no t'accepta ningú, allà on vas et miren malament, t'escridassen, t'insulten... La vida et rebutja i per molt que intentis escapar no ho aconseguiràs!