Cercador

Llista categories

Quan dues generacions es troben

Un relat de: betixeli

Quan dues generacions es troben
i l'una vesteix l'altra amb la nua mà,
es crea un vincle irrompible
que abriga, i escalfa, i de tan bonic fa plorar.

I una ni tan sols parla
perquè emmudeix davant l'infant,
i l'altra amb prou feines plora
perquè encara no sap parlar.

Però es troben en un lloc
infinitament lluny del llenguatge
i s'abracen en l'abraçada perfecta
i comprenen el destí del viatge.

Comprenen que de sobte
ja no són el mateix cos,
només unides per l'abraçada
ara són, separadament, dos.

Comentaris

Afegir comentari

Preciós[Ofensiu]
Lecram | 20-03-2016 | Valoració: 10
Preciós, delicat, tendre, sublim, fi,...hi hauria tant adjuectius per descriure el teu relat que seria díficil un de sol...Una abraçada
Obra maternal[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 01-08-2015 | Valoració: 10
Has construït una obra maternal i mestra i mestressa de lletres. No sé exactament què dir, però és que la tendresa i el raonament que desprèn aquest poema m'ha tocat. Són dos, són dos cossos que provenen d'un. I la tendresa i la transparència de les paraules! Felicitats, res més. I una abraçada.

Aleix
mos[Ofensiu]
montserrat vilaró berenguer | 23-07-2015 | Valoració: 10
And versos preciosos
mos[Ofensiu]
montserrat vilaró berenguer | 23-07-2015 | Valoració: 10
And versos preciosos

Valoració mitja: 10

l´Autor

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits

Biografia:

Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >