Quan dorms...

i m'havia omplert de tendresa. Per deixar-hi la meva empremta.

I desijar-te un bon dia de pasqua

malgrat el possible mal humor pel canvi del son a la vetlla. Boniques paraules, senzilles que també obren camins a mil històries diferents.

Quin poema tan bonic, Analls! Des que llegeixes el títol ja comences a sentir la música de mil records que t'arriben a l'ànima. El despertar d'un fill és un moment màgic que no s'oblida mai, i tu l'has sabut explicar amb poquíssimes paraules. Moltes felicitats!

Que passis un bon diumenge, benvolguda Analls!

Una abraçada,

Pilar

per escriure relats profunds amb les mínimes paraules. Els teus poemes són petites perles. El despertar d’un infant està descrit amb una delicadesa que enamora i provoca enveja.

Dolç i amorós, m'ha agradat molt!

S'enfaden i és el contrari: estan contents de saber-se estimats, però volen ser 'grans' (amb el pas dels anys entendran l'estupidesa en la que tots, irremeiablement caiem) i és un pas o un pre-pas. Ara que si la criatura és petonera i/o carinyosa de mena, no es nota tant. A mi no m'han tocat, d'aquests. Tothom és com és. Potser és que jo em passo i cal contrarrestar!


Un mini poema que arriba al cor, de mama que estima molt!

Faltes: en tens de puntaució i és 'dolçament'.

Una abraçada desde el portal del Maresme (queda que fot mitja por i tot, tu!)

Mena (i no deixis d'escriure. El cotó de sucre que tens a la foto potser hi ajuda).

Les teves crítques (i les dels altres) són el que m'ajuda a millorar cada dia!
t'ho agraeixo molt!

i... gràcies també per regalar-nos versos com aquests!
molt bonic!

polpa