Quan deixarem de voler ser perfectes i no reals?

Un relat de: MireiaFarràs
Sé que sóc massa cautelosa de mirar, observar i callar. De no parlar més del compte, de no pifiar-la, de no de decebre, d’intentar buscar les paraules exactes, oportunes i en el moment precís. Però per dins les paraules i les opinions broten com l’aigua en els aqüífers. Idees boges, de vegades fins i tot contradictòries que em fan riure per sota el nas, imaginacions irreals divertides si fossin reals, paranoies desorbitades que fan viure en mi histories que m’ajuden a sortir de la realitat tant perfecta. I així ha passat i de repent, un dia et despertes i notes que te la rempampinfla tot i et sents alliberada. Jo prudent m’han començat a sortir ales per volar i ara puc dir aquelles bogeries i aquelles paranoies que m’han metamorfosat amb real i autèntica. Ahh! Puc respirar la pressió de la societat ja no m’ofega, puc dir i fer el que em rota dels ....res té més a veure amb l’alliberació de les pressions i de les exigències pròpies i socials. Per fi sóc imprecisa i real. Quan deixarem de voler ser perfectes i no reals?

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    MireiaFarràs | 24-03-2021 | Valoració: 10

    Moltíssimes gràcies. És bonic alliberar-se.

  • Ben lleugera viatjant Mireia[Ofensiu]
    Josep Llop Llop | 15-12-2016

    M ha agradat el teu poema perque desplegues les ales de totes les teves possibilitats i et deixes de romanços que ens tenen massa ancorats.

  • Real inici[Ofensiu]
    Illadestany | 15-12-2016 | Valoració: 10

    Bona entrada a relats, Mireia. Bon trajecte d'alliberament el que expresses. Deixar la cautela, la necessitat de ser com creiem que ens voles els altres, desplegar les ales i inicar el lliure vol. Benvinguda

l´Autor

MireiaFarràs

5 Relats

8 Comentaris

2044 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Filla, mare, dona i mestra. La vida m'ha portat fins aquí. M'encanta llegir tot el que té a veure amb la realitat de la persona. Em considero filosòficament humanista, la realitat tal qual és, sense magnificiències ni exageracions, al natural. M'agrada escriure el que sento, el que em brolla pel cap sense cap objectiu més que ajudar-me a entendre i ordenar el flux de pensaments. Inquieta i perfeccionista. M'agrada mirar i observar a les persones amb quietud i aprendre d'elles. La vida no m'ha sigut fàcil però penso que he tingut sort i li estic molt agraïda. També, per la gent que m'ha ajudat i m'ha donat oportunitats sense demanar res a canvi. Seguiré el seu exemple pels qui ho necessitin. Ikigai és el meu lema. Tenir sempre un propòsit per seguir endavant i millorant.