quan aparegui el primer estel...

Un relat de: Capdelin

Plores en la foscor per a què no et vegi.
Petita mort cau dels teus ulls
sobre llavis negres.

Quant pesa una llàgrima?

Amb dit de sang escrius memòria
del que "hagués pogut ser" i no "ha sigut"
en la nostra història.

Papallona que vaig tocar
i en els meus dits quedaren els seus colors
i el seu volar.

Si vols
marxaré quan aparegui el primer estel,
però abans, canta'm aquella cançó
on parlen ulls i escriuen llavis.

No sóc pedra orgullosa, immòbil.
Sóc fang que es deixa, inventa
i accepta canvis.

Eixiran ales negres d'àngel
d'entre runes de paper en blanc.
Desordenaré nous versos per parir,
em perdré en els teus petons,
neixeré, seré mortal
i moriré en el poema
abans que aparegui el primer estel.

I potser...

potser farem possible
allò que "hagués pogut ser".



Comentaris

  • M'encanta[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 12-06-2005 | Valoració: 10

    Quan aparegui el primer estel, descobrirem un nou m´ón, on tot sera minimamen reconfortant, ets genial capdelín!!!!!!


    Petons i abraçades

  • ets increïble![Ofensiu]
    Perestroika | 08-06-2005 | Valoració: 10

    em sobren les paraules al comentar-te! i si no ho faig més sovint, és per que en tots hi posaria el mateix. M'encanta com escrius, em roben el cor les teves paraules i els teus poemes tenen captivada per sempre la meva ànima. Gràcies per tot això que ens regales..
    un dolç petó!

  • Guspira | 08-06-2005

    Genial!! Potser el millor poema que he llegit desde que volto per aquesta comunitat!! Enhorabona!! Tant de bo facis possible alló que "podia haver sigut".... tots ho volem... pensar que allò que saps que pogués haver sigut tant bell... ho sigui...
    Felicitats!! Un altre cop et dic que és genial el poema!! Encissador!!

  • Preciós[Ofensiu]
    Olympia | 29-05-2005

    Sempre hi ha temps per intentar un segon camí, per intentar allò que "podria haver estat i no va ser". Preciosa manera de presentar-ho.

    Una abraçada,
    Olympia

  • Només per una frase...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 28-05-2005 | Valoració: 10

    el poema ja hauria valgut la pena. Aquest "quan pesa una llàgrima?" després de la primera estrofa m'ha robat el cor.
    De tota manera tots els mots que vénen després també són preciosos. Ets un artista!

    Un petonàs eixut de llàgrimes per un poeta sense límits!

  • ualaaaaaaaaaaaa[Ofensiu]
    cora cadaqués | 28-05-2005 | Valoració: 10

    hola !!! feia temps que no comentava cap poema teu , perquè no tenia gaire temps.
    M'encanta aquest poema és preciós!
    Felicitats!! sempre amb moltes idees k ens fan passar una bona estona llegint les teves composicions !!
    un tu muaa

  • tendre, molt tendre...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-05-2005 | Valoració: 10

    Quina preciositat, em deixes sense paraules...
    Àquesta voluntat d'intentar donar encara una mica més, de poder fer realitat un somni que no s'ha acabat de realitzar. Ser conscient de l'estimació per l'altre i acceptar les seves decisions, però fent un darrer intent conscient de morir, per intentar renéixer.
    Quan aparegui el primer estel, aquí queda la incògnita...

    Molts petons!!!


  • Fabulós!![Ofensiu]
    annah | 25-05-2005 | Valoració: 10

    Uff! Quants dies sense comentar-te!! Ho trobava a faltar!! Però veig que continues igual... mai se t'acaben les idees i cada poema teu és genial!! M'ha agradat moltíssim, com tots!!

    No sóc pedra orgullosa, immòbil.
    Sóc fang que es deixa, inventa
    i accepta canvis.

    Què bonic!!!
    Un petonàs!!

    Anna


  • ufff, genialllllllllll[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 25-05-2005 | Valoració: 10

    jo tb et valoro, i ja saps que no ho faig mai....és brutal, de debò....
    "potser farem possible
    allò que "hagués pogut ser".

    genials tos els versos que creen aquesta melodia, perquè l'has convertit en això...
    trobo a faltar un mail:P
    llenço mil petons al cel,
    cadascun duu una esperança,
    a veure quants n'agafes!
    Sílvia

  • impressionant...[Ofensiu]
    Tenderness | 25-05-2005 | Valoració: 10

    necessito valorar-te.. perquè em deixes parada.. m'encanta com escrius.. m'encanta els teus poemes.. les paraules utiltzades.. i què dir-te del poema que ja no sàpigues..

    "quant pesa una llàgrima?" pot arribar a ser molt pesada.. només tu pots controlar-la..

    "No sóc pedra orgullosa, immòbil.
    Sóc fang que es deixa, inventa
    i accepta canvis"

    1abraçada :)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4471 Comentaris

1200941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )