Quan acaba allò que mai va començar

Un relat de: Janna

Jo se molt bé quins són el meus sentiments, el problema és que de sentiments en la nostra vida n'hi han molts, i és difícil dir quin atorguem a cada persona que coneixem. Aquesta frase li he dit milers de vegades a les meves amigues, som joves i no sabem sempre molt bé el que sentim.

Elles sempre diuen que sempre tinc respostes per tot, no és així. Si sempre tingués respostes per tot ara no tindria que preguntar-me a mi mateixa per què vaig haver de fer veure que l'estimava si només el volia per oblidar-me d'aquell que un dia es va dir amor.
Al principi si que era evident que seria res, res en el sentit que seria curt, que tots dos sabríem en tot moment els nostres sentiments, però no va ser així. Quan la cosa va començar a anar en serio, ja em van avisar que tot i ser de gel, el meu cor podia agafar temperatura i fondre's. Em van dir mil i una vegades(les noies que em coneixen bé) que no continués aquella aventura, que podia anar malament, jo no les escoltava. Tenia la sensació per primera vegada des de feia molt de temps que les coses anaven com jo volia, i sabia que una de les coses que volia era estar amb ell, tot hi saber que no l'estimava.
Quan estàvem sols per a mi no existia res més. Només ell, les seves tonteries, manies, carícies, petons... Era com si tornes a somriure després de tot.
El nostre problema, dos. La per així dir-ho desconfiança que ens teníem, i les amistats. Les seves no m'acceptaven tot hi conèixer-les des de sempre, les meves pel contrari era ell qui semblava no voler-les.

Quan tot va començar a anar malament, començar per dir-ho d'una manera, doncs de parlar-ho o intentàvem "amagar". La suma del fet que jo mai tinc les coses clares i que ara li donava una de dolça i una altra d'amarga i que ell s'escoltava més les seves amistat que el que realment volia, va fer que al final les coses no anessin bé, però no se com puc dir exactament això, ja que no se si es pot dir que alguna vegada haguessin anat bé.

Al final quan es va acabar tot va anar diferent, com sempre, les noies es van adonar que en part jo no acceptava que s'hagués acabat, però es com elles diuen, parlàvem de moltes coses, però en veritat no sabíem res un de l'altre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Janna

Janna

9 Relats

4 Comentaris

6881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hola;
Des de petita que escric, i ara al dir-me uns amics que podia "publicar" tot allò que em passa pel cap, no se com dir-ho, però m'ha fet molta il·lusió.
A tota la gent que mira els relats, perdoneu les meves faltes i la meva poca expressió.

Espero agradar.

Janna