Qualsevol

Allà a Alcanà havent esmorzat un cafè i un croissant esperaves assegut en un banc, el tren on et portava a la feina que et donava els "quartos" per pagar l'hipoteca i l'escola dels nens.
Et mirares el rellotge per saber si tenies que esperar gaire en aquella estació fosca, encara no havia sortit el sol, el trobaves a faltar, t'hi mories de fred, mentre tenies la mirada fixa a les vies, que les tenies al davant.
Tu vestit amb aquell "traje" d'Armani per causar sensació, que aviat et donarien aquell augment de sou tan desitjat pel teu "status" i el banc que et pagava la casa, i pensaves que si que era cara l'impresió, aquell Armani era un luxe; i amb aquell maletí simulant pell, que et regalà ta germà per l'ascens, sabies que no s'ho gastaria car, però tot i així et va fer il·lusió.
Anunciaren el tren, tu t'aixecares amb tota fermesa, ven estirat agafaves el maletí amb força. Ja arribaré el tren, davant teu s'aturà, et dirigires cap al teu vagó habitual, entre cares conegudes i maletes "samsonite", pujares les escaletes del tren amb aires triomfals, col·locares un peu ja sobre el vagó, impulsares el cos cap endavant amb estil com sempre feies, buscares el teu seient, et segueres aixecant el pantaló en el mateix lloc de sempre, tu al costat de la finestra i el maletí a la butaca companya.
Anava transcorreguent el viatge i pensaves en l'estiu, en sol i platja, que tan t'agradava, et vingué a la ment Benidorm, de seguida te l'esborrares, massa turístic pensares, i anares turnan entre Tenerife i Mallorca, que feia temps que no hi anaves.
Allà afluixa la velocitat del tren, t'adonares que ja eres a Madrid, t'aixecares, i dirigint-te a la porta el cor et deixa de funcionar, tots aquells somnis s'esvaniren entre l'ambient de pànic. Tu que havies pujat al tren per continuar la teva avorrida vida on intentaves seguir la rutina, gastant els dies en discreció, hi pujaves per no tornar mai més. Qui t'havia de dir que aquí s'acabava la pel·lícula i amb un final molt tràgic. Ara tant sols ets un cadàver entre centenars, un més, anònim.
Ara ja no tornaràs a veure el sol, ni tan sols aquell que somiaves. Però tot i així demà tornarà a sortir.