Cercador
Quadre d'hivern
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
A despit del fred
em donaràs la mà
i jo abrigaré la teva pell glaçada
amb el meu ventre descalç.
Tremolaràs,
i ofegaràs qualsevol ritme
amb un fil prim de veu
que ocuparà tota l'estança.
I t'aniràs adormint
a poc a poc, amb quieta calma
sobre el terç nu del meu braç
i amb l'amargor d'una llàgrima.
I jo prometo no deixar-te
fins el darrer instant,
tendrament acompanyant-te
en el bressol de la nostra mort.
Comentaris
-
Calfreds[Ofensiu]diesi | 15-06-2008 | Valoració: 10
És juny i mentre el llegia m'ha semblat que el sol s'amagava entre els núvols...
Tots els versos són magnífics :)
En serio ets molt bo. Et poso a preferits per tenir-te més a mà ok?
Petons, Jordi!
#NaT# -
Primer poema que llegeixo[Ofensiu]deòmises | 05-04-2008 | Valoració: 10
del teu usuari i astora cada imatge que corglaça.
Gràcies, d. -
betixeli | 17-03-2008
m'agrada la imatge que descrius, un instant dibuixat amb paraules (describint el que es veu i el que no).
-
Absolutament hivernal[Ofensiu]angie | 06-02-2008
Fantàstic poema!. M'hi agraden les imatges i metàfores que empres, moolt!. Conté un desesper contingut, com el neguit davant una nevada intensa.
Dels millorets que tens!
angie -
Emotiu[Ofensiu]Naiade | 27-01-2008 | Valoració: 10
Una poesia preciosa,romantica, que m'ha deixat sense paraules, però amb un nus d'emoció a la gola.
Felicitats per descriure sentiments tan be. Aquet mel guardo a favorits.
T'aniré llegint
-
Rememorar-inventar-crear, [Ofensiu]RATUIX | 04-01-2008
el dret a pensar que un pot decidir quan i com...
Una assegurança per pensar que tot lligat, ho podriem deixar per demà?
Concís i bell malgrat tot... -
Thyst | 03-01-2008 | Valoració: 9
no sabia si somriure o plorar, m'encanta, com sempre.
és cert! m'hi passo poc per aqui pero no escrius gaire, espero que no haguis deixat de ser :(
un peto!
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55220 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com