QUADRE 23: DESCOBRINT-ME

Un relat de: rober


Ulls enfrontats intentant esbrinar el que s’amaga darrera, qui és aquella persona més enllà de la pell i els óssos?. Sóc capaç de reconeixem?, o podria estar en una altre cos?.
Mirada desafiant, clavada en el mirall, no puc deixar de fitar-me els ulls i intentar veure’m l’ànima. On està?, què sóc?. Al cap de moltes hores he desconnectat del cos reflectit, no el reconec, sorgeix un desdoblament. El meu esperit ja no pertany al cos, malgrat això hi està lligat. Com puc sentir, notar el meu envoltant, si no tinc una base corpòria per comunicar-me, amb ell?, i això ho podria fer amb qualsevol cos, sigui d'animal, persona, peix o planta: o l’ànima es veuria alterada i ja no seria la mateixa?.
Perduda en el laberint dels pensaments torno de sobte a la realitat i allà estic clavada davant el mirall. Un soroll inusual a posat en alerta el cos, instint de supervivència, per un moment, escolto, no és ningú, han deixat el correu a la bústia. No entenc aquest lligam, com no puc reconeixem i al mateix temps, fer tot els possibles perquè el meu cos sobrevisqui, és protegeixi.
Nua de cos, els ulls l’observen, nascuda en pell de dona preparada per procrear i garantir la immortalitat de l’espècie, però que en treu el meu esperit d'això?.
El cos és com si fos una casa que has de cuidar, mantenir i protegir, però el temps l’afecta com ho fa amb tots i l’única manera de garantir la perdurabilitat és mitjançant la procreació. Però això, salvaguarda l’esperit?, que farà ell, quan el cos deixi de donar signes vitals?. Volarà buscant un altre?, passarà a un altre dimensió?, desapareixerà?.
Quan va entrar l’ànima en aquesta carn?, al moment de ser concebuda, en el part, o estava lligada a l’esperit de la mare i em vaig anar desenvolupant fins aconseguir la plena independència?. Seria jo mateixa amb un altre procreadora?, Som una xarxa i no s’entén un sense l’altre?.
L’ànima té gènere?. Si la personalitat la defineix la manera única de sentir les coses de concebre-les, entendre-les, copsar-les, transmetre-les, perquè s’ha la de lligar a un gènere. Els amics els esculls; per afinitats de gustos, pensaments, o sentiments, no pel sexe. S’ha de separar l’atracció sexual del gènere?. No necessàriament una persona que m’atrau físicament m’ha d'agradar anímicament. La mitja taronja és aquella que conjuga a la perfecció l’atracció sexual i la complicitat de personalitat?, realment existeix?.
Perquè et veus atret per un sexe o un altre?, què fa que l’ànima senti debilitat per un gènere en especial?.
Com puc transmetre la meva immortalitat a una persona del mateix gènere?, o un cop trencat el lligam matern, som esperits lliures que vaguen pel món buscant el seu lloc i res a veure té la immortalitat, doncs la xarxa ha d'arribar el més lluny possible i haurà ramals que tindran la fi en un mateix, i no en la procreació.
L’ànima es torna a connectar amb el cos, somric, acabo de fer un viatge mental que m’ha relaxat i ara toca l’observació del cos, jove , ferm, àgil, capaç d'allò que es proposi. Dona de mides proporcionades. M'agrado. Les mans toquen la pell suau, petit pessigolleig a les puntes dels dits.
No sé si la meva ànima era conscient i va poder escollir aquest cos, però, reconec que està ben fet i em permet fer moltes coses, llàstima de les barreres que nosaltres els humans ens posem.
Barreres socials, de racisme, misògines, polítiques, econòmiques,,. Si la nostra llibertat no la féssim esclava d'aquests topalls, el nostre esperit podria créixer molt més enllà del que ho fa, i arribar així a treure'n el màxim profit de la unió cos ànima.
Decideixo vestir-me, estic agafant fred i també m’esperen les amigues per sortir. Demà, quan m’hagi acabat de dutxar, com avui, em posaré davant el mirall i tornaré a intentar conèixer una mica més aquesta desconeguda que sóc per mi mateixa.


Comentaris

  • Tibar del fil...[Ofensiu]
    Akeron343 | 04-10-2018 | Valoració: 10

    M'he trobat moltes vegades en aquest punt de partida que descrius. Mirar-me al mirall i preguntar-me qui caram és aquella persona que hi veig, com si hi hagués un desencaix entre el jo conscient i el vehicle físic...
    M'encanta aquest anar tibant del fil que escrius, aquest deixar-se anar, erràtic, explorador, a la recerca de respostes, d'autoconeixement.
    Moltes gràcies pel relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

25 Relats

14 Comentaris

1981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com