QUADRE 22: EL NIU

Un relat de: rober

Davant nostre teníem una noia jove, d'uns vint-i-cinc anys, texans, samarreta, bambes, cabell llarg descuidat i als ulls la felicitat.
Es va presentar i va començar a llegir un relat basat en la pròpia història, jo només el transcrit.
--------
La dona arrugada de la cadira de rodes transmetia la tranquil·litat de la feina feta i la felicitat de veure’s acompanyada dels seus.
No estava greu, només tenia un turmell trencat, però com a conseqüència de l’edat la forçava ha esta en cadira de rodes, provocant una dependència familiar, atorgada després d'haver cuitat de tots.
La seva cara no era de pena ni desídia ans al contrari un somriure se li escapava dels llavis, la neta, també l’havia acompanyat, al consultori amb la filla i el gendre.
Centre d'atenció inesperat es veia abromada i estimada i refermava tot allò pel que havia lluitat durant la seva vida, la família.
Converses intranscendents ajudaven a passar l’estona d'espera, la sala era plena. La vida era així, ella ho havia fet per la seva mare i la mare per l’àvia, sacrifici de dona. No es podia plantejar la vida d'una altra manera, però la neta volia més llibertat no tenir un destí marcat.
Res a veure amb l’amor tenia, tan sols amb el desig de viure la seva vida sense llaços asfixiants. Sense saber-ho, l’àvia havia estat el detonant de rebel·lió de la neta. Volia marxar, fugir a l’estranger i viure aventures, conèixer gent, descobrir llocs. La mare la reclamava, el seu lloc era amb la família atenent les seves necessitats per arribar a ser el puntal que ella necessitaria quan fos més gran.
La mare enfadada no li parla, la decepció als ulls del pare fa evident un disgust profund que fereix l’ànima de la filla.
L’última nit abans de marxar s’ha d'enfrontar amb l’àvia, tremola per dins, amb ella no s’hi podria enfadar i no suportaria marxar amb la ira als ulls de la seva iaiona.
Però, la vida és plena de sorpreses i les aparences enganyen, perquè després d'una vida viscuda, només queda com a retret allò que no vas fer per falta de decisió, maduresa o personalitat i la iaia iaiona ho sap molt bé, acaricia la galta de la neta, li fa un petó, l’abraça i li diu: vola, vola ben lluny, creua boscos, muntanyes i mars i quan paris en un arbre per fer el niu assegurat que sigui fort, de fusta noble i pugui suportar les inclemències del temps, llavors truca als pares i explica'ls-hi el teu benestar perquè res més omple de joia als pares que la felicitat dels fills i així desapareixerà l’enuig del seu cor.
Encara estic buscant l’arbre, però gaudeixo molt del viatge.

Comentaris

  • Lluita d'emocions[Ofensiu]
    Akeron343 | 04-10-2018 | Valoració: 10

    "Res no fa més feliços els pares, que la felicitat dels fills".

    M'ha encantat aquest relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

25 Relats

14 Comentaris

2000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com