QUADRE 17: AIGUA I

Un relat de: rober
QUADRE 17: AIGUA I

Dins l’aigua, d'esquenes al mar, l’onada traïdora em va rebolcar i la seva força em va dur mar endins, un moviment forçat del coll, descompassat amb la resta del cos, endut per les diferents corrents em va fer desconnectar de la realitat, un estat de commoció em feia ignorar on estava, qui era i on havia anat a parar. Vaig aparèixer a l’altre punta de la platja, no m’aguantava dreta, la gent em parlava i em preguntava com estava, però jo no entenia res, tan sols era vàlida per conservar els signes vitals, el cervell havia anul·lat la resta de connexions per mantenir com a únic objectiu la supervivència.
Desprès de vint-i-quatre hores a l’hospital, em van deixar tornar a casa, hauria d'estar una setmana de repòs, ja que, la ment encara no havia recobrat el seu estat anterior. Ho vivia tot a través d'un filtre, res no anava amb mi, tot transcorria més lentament i sense tanta intensitat. Alguna cosa dins meu va canviar, doncs aquell estat convalescent, que havia de ser temporal, es va perllongar al llarg del temps. La meva personalitat s’havia diluït dins l’aigua, com quan tires alguna cosa al riu i veus com es va desfent fins a desaparèixer a simple vista, tot i ser-hi, formant part d'un tot.
Els meus esquemes de vida havien quedat desfets, com lletres escrites a la sorra de la platja i esborrades per les onades que treuen la llengua i s’ho emporten tot. Els patrons de conducta, les rutines diàries, les coses que abans m’agradaven, havien desaparegut, el meu jo anterior ja no hi era i em trobava davant d'una desconeguda.
La incertesa i el neguit davant daixò em provocava un estat d'ansietat constant i l’única manera de contrarestar-lo era anant a nedar, em passava tots els dies de l’any a la piscina i allà amb contacte amb l’aigua em tornava a desfer, esperant retrobar-me formant part d'un tot. Cada moviment del meu cos era acompanyat per les ones de l’aigua transformant la seva forma i espai en funció del meu jo.
Cada cop més, el contacte amb la natura em transmetia la pau que necessitava, lluny quedava la meva vida anterior a la ciutat, on les ànimes de les persones passaven desapercebudes, emmascarades i impersonalitzades dins el flux constant d'imatges i sons indiscriminats.
Havia descobert un nou món, era aigua i convivia amb la resta dels elements: aire, foc i terra. Respirava, olorava, notava, sentia, com mai fins llavors. La connexió amb la terra era total i esdevenia l’única raó de ser, natura , univers, cosmos i jo una molècula nedant complint la meva funció de viure.

Comentaris

  • Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 9

    Un relat en el que la cadena narrativa no romp amb el ritme frenètic de les ones. M'ha agradat poder trobar una història al darrera de tal fluïdesa.
    Et llegeixo.

    Marta

  • Fusió[Ofensiu]
    llegiresviure | 17-08-2018 | Valoració: 8

    Desfer-se completament per ressorgir. Trobo que ho has explicat molt bé.

  • Nonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-08-2018 | Valoració: 7

    M’ agrada el teu relat, ens llegitem

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

21 Relats

11 Comentaris

1590 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com