QUADRE 16: PROSTITUCIÓ

Un relat de: rober


Emmarcava la seva cara elegant d'ulls foscos i llavis prims un cabell negre llarg i rissat. Tot i la vulgaritat del vestit que duia, de colors llampants i ajustat, per ressaltar els seus atributs emanava una elegància natural que es transformava amb uns moviments espontanis que cridaven l’atenció per sobre totes les altres noies.
M’havia passat molts dies observant-la i quan tornava a casa, em posava davant del mirall i em comparava amb ella. Era evident que érem diferents, per començar amb el color dels cabells, ja que, els meus eren rossos i llisos. Les mides del cos eren semblants però la fragilitat que transmetia ella no era la meva, doncs jo tenia un cos atlètic, fruït de molts anys d'haver fet esport.
Desprès de molt temps de relació ell s’havia vist atret per ella, sense cap baralla entre nosaltres ni cap signe evident de manca de passió, tan sols, un allunyament gradual i constant els últims mesos, fins que, un dia vaig gosar seguir-lo desprès de la feina i allà me’l vaig trobar, com peix dins l’aigua, enmig d'aquelles noies, que cada nit venien el seu cos per quatre euros, però sempre amb especial predilecció per ella.
A partir de llavors, quan sortíem el cap de setmana, desprès d'alguna excursió, i tornàvem a casa amb el cotxe, mentre ell estava concentrat en la conducció, jo m’anava fixant amb les noies de la carretera. Cotxes parats de tots els nivells, no hi havia discriminació de classe social o capacitat econòmica la carn cridava a la carn. Els veies parlant a traves de la finestreta del cotxe, pactant els preus i tot i així elles sempre tenien l’última paraula, intentaven seleccionar una mica els clients per motius des seguretat.
Es va convertir en un costum, en una cosa additiva cada dia el seguia, per veure amb qui anava i que feia. Malgrat que, aquella noia era la seva preferida i amb qui tenia més contacte, també, es relacionava amb d'altres, però sempre amb la mateixa constant cabell llarg negre i rissat. Podien estar més grasses o primes, de pell morena o blanca però el cabell havia de ser el mateix.
M’ofuscava la idea de perdre’l, sempre havia estat amb ell, des del institut, no assimilava una vida sola, sense la seva presència i quan et capfiques amb alguna cosa, acabes fent accions desesperades absents de lògica i raonament, tan sols, actes passionals que ratllen l’absurd, que si tan sols meditessis amb un mínim de racionalitat i anàlisi no els duries a terme mai.
Allà estava, desprès d'unes quantes hores davant el mirall per aconseguir el màxim de semblança amb ella. Una perruca de cabell llarg, rissat i negre em tapava la meva cabellera rosa. El vestit ajustat, trobat en un mercat de roba barata, el més semblant possible el que duia la noia. Sabates econòmiques de tacó d'agulla, vaig haver de practicar uns quants dies per no torçar-me els turmells. Maquillatge cridaner, vulgar, en quantitat, fora mida. Bossa d'imitació de pell, petita i hortera.
En aquell moment, era el que ell desitjava, una noia del carrer. Vaig acostar-me a la zona on ell acostumava anar, no sense problemes amb les altres noies geloses dels seus clients habituals i desprès d'esperar més de dues hores allà va aparèixer ell, es va posar enmig de les noies, però no va tardar gaire a fixar-se amb mi, una mica apartada del grup principal. El cor em bategava a cent per hora, les mans suades i tremoloses, la boca seca. Es va començar a aproximar i quan més a prop el tenia més clarament podia veure la intensitat del desig en la seva mirada, totalment desconeguda fins ara per mi. En ella hi havia quelcom de salvatge, de incontrolat de certa perversió amagada que començava a aflorar cada cop més quan més a prop estava de la seva presa.
No ho oblidaré mai, el tenia just davant, tan sols un parell de metres i la seva cara es va transformar, va passar del desig salvatge al fàstic i rebuig, les seves paraules: Què fas aquí?, Per què vas així?, se’m van quedar clavades al cor.
-Què no t’agrado?, què no és el que vols?.
-Ves a casa, ja parlarem.
-No, vull estar amb tu, vull ser la teva parella per tot. Vull que em facis el mateix que aquestes noies.
-Torna-te'n, demà parlarem, ara no.
Em va agafar, em va posar dins el cotxe i em va dur a casa.
-Neteja’t la cara, dutxa’t i canviat de roba.
Vaig fer tot el que em va dir, obeïa com una esclava. No entenia res, perquè no volia estar amb mi?, li vaig donar tot, potser massa.
El matí fatídic va arribar. Va entrar a casa, feia pudor d'alcohol, tabac i perfum barat de noies barates del carrer. De meuques disposades a tot, per pocs diners, d'amor fals de bitlles verds.
Enfadat, nerviós, empipat i prepotent; què qui era jo per seguir-lo i ficar-me enmig de les seves activitats d'oci, sort en tenia jo que ell es pogués desfogar amb elles perquè sinó jo ja no hi seria. Aquell comportament li havia donat l’oportunitat d'or de deixar-me, fart com estava de mi, amb la meva vida burgesa i si no ho havia fet abans era perquè encara m’estimava però havent-me vist com una puta ell no volia una parella d'aquesta mena, ja que, de putes en troba al carrer tantes com vol, on pot escollir i remenar com la fruita d'una parada del mercat. La meva dona ha de ser una dona aparador, on de tant en tan faci l’amor amb ella i la deixi contenta i amb les noies del carrer faig el que em dona la gana, totes les fantasies i quan més diferents siguin de tu millor, però ara això s’ha trencat i el pitjor de tot és que ni ets una bona puta ni una bona parella.
Va agafar les seves coses i va marxar. Desintegrada, desfeta, sense dignitat. Llàgrimes de ràbia cap a mi mateixa, per burra, per cega, incapaç de veure la realitat, d'un home masclista, faldiller i el d'una dona innocentment enamorada i absurdament submisa.
Al cap del temps, quan torno d'una excursió de cap de setmana amb la meva parella conduint absorta amb els seus pensaments i miro per la finestra del cotxe les noies treballant, penso amb ell allà enmig, i m’allibera pensar que el que vaig fer sense un bri de dignitat al final em va servir per deslligar-me d'una de les persones més nocives que he trobat i així donar-me l’oportunitat de conèixer la meva actual parella, la Laura.

Comentaris

  • gràcies nil[Ofensiu]
    rober | 06-08-2018

    Crec que això s'acabaria si es deixes de considerar la dona com un tros de carn. H em d'evolucionar com a societat. Moltes gràcies.

  • Final lesbic.[Ofensiu]
    Nil | 05-08-2018 | Valoració: 10

    Hola rober, bon vespre fa per anar de putes o crussing, segons el cas... El teu relat m'ha paralitzat quasi el cor per l'intriga que m'ha despertat del començ fins al final. Quin acabament! una relació de parella lèsbica... inimaginable. La majoria de les dones no arriben a comprendre l'adició de l'home a la prostitució o el sexe fora de casa. Jo crec aquest capteny forma part de la nostra naturalesa. Sinó, fixeu-vos, vosaltres, les dones, que fan els gats en època de zel, doncs saltar la tanca! La prostitució, sempre que no sigui per vocació, que dubto que hi hagi gaires casos, és una humiliació per a qui l'exerceix. És un aprofitament del més vulnerable i feble. I un fàstic que ha de passar qui es veu abocat a practicar-la amb paios desagradables físicament o tocats psíquicament . Jo per això, sempre dic que en el món homosexual, que acostuma a ésser molt promiscu, aquest abús és, per aquesta raó de promiscuïtat, menys abusiu. I tornant al relat, et diré que llegint-lo he tingut la sensació com si hagués vist tota una pel·lícula sencera al cinema. Perquè en un text no gaire llarg has recreat tota mena de sensacions, colors, olors, neguits, pors i sobretot intriga fins al final. Enhorabona, Nil.

  • gràcies[Ofensiu]
    rober | 05-08-2018

    És el reflex de la hipocresia de la societat, gràcies pel teu comentari.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

24 Relats

14 Comentaris

1941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com