QUADRE 15: LA BELLESA

Un relat de: rober
QUADRE 15: BELLESA

Les puntes dels dits passen suaument per sobre la pell de la ma, petites corrents elèctriques envaeixen la ment, noto les arrugues i els pels formant una petita capa de borrissol. Les formes dels dits boterudes, ossos deformats que marquen el pas dels anys, mans de gran, però tacte juvenil. El mirall reflexa una cara cada cop més llunyana del que havia estat de jove, ja no és tan suau ni fina, els porus s’han engrandit, petites arrugues enmig de les celles començant a sortir, el que abans només apareixia quan feies una ganyota ara s’ha fet permanent. La sedositat del cabell va marxant i els primers cabells blancs destaquen en la cabellera fosca, ja no són fins, cada cop més gruixuts i aspres. La intensitat de la mirada la mateixa, els ulls miralls de l’ànima, el mirall reflexa el temps, no enganya.
Si em miro directe als ulls anul·lant la resta em reconec, sóc la de sempre però quan torno a enfocar bé, veig el pas impecable dels anys. Diuen que l’arruga és bella, sempre i quan no tinguis una noia de vint anys al costat.
Temps perdut a l’esteticista, diners gastats en va, cremes i locions, no ens enganyem, alenteixen el procés, però no el paren. Any rere any, augmenta la sequedat de la pell, les formes desapareixent, la musculatura està cansada.
Assumir la pèrdua de la bellesa costa, doncs el teu cos no reflexa la joventut del teu esperit, intentant equilibrar-ho començo anar a centres de bellesa, primeres operacions de cirurgia estètica, si, desapareixen les arrugues però canvien la cara, ara ja no sóc jo, sóc el fruit de les mans d'un artista facial que modela segons el seu gust i el que li deixa la meva pell.
Altre cop, la mirada al mirall, la cara duna desconeguda, els ulls familiars. Descontenta del resultat perquè queda molt lluny de la naturalitat buscada, torno al cirurgià, m’ofereix modificar el nas i els pòmuls, últim intent en busca de la joventut. Arranjaments de pell, esquinçaments d'ossos. Tres setmanes de recuperació, de dolor i embenatges i finalment l’obra d'art s’ha dut a terme única i irrepetible, allà està la nina buscada. El nas perfecte, els pòmuls elevats, els llavis gruixuts i sensuals, les galtes tenses, les parpelles no cauen , no hi ha arrugues, però quina cara és aquesta!.
El mirall no enganya, sé que sóc jo pels ulls, però la meva cara està totalment descomposta, les peculiaritats de mi que abans m’agradaven han desaparegut i ara tinc tots els trets d'una nina plastificada.
La desesperació s’apodera de mi, doncs a tots els tipus d'home que atreia abans i a mi m’agradaven, ja no em faran cas i en canvi sorgiran els que els hi agraden només les façanes.
He destruït la meva identitat, en busca d'una falsa joventut, incapaç de veure el que m’estava fent, buscant una bellesa sofisticada.
A les meves mans, que no enganyen, tinc una fotografia de quan era jove i la poso al costat de la meva cara davant el mirall i una llàgrima em cau, doncs semblo una pallassa, faccions exagerades, amb molt maquillatge per tapar una cara massa forçada i inflada.
El que era una bellesa de jove transformada en una adulta elegant i prometia ser una dona gran refinada, s’ha convertit en vulgar, no hi ha res que la distingeixi, la personalitzi i no ens enganyem, seguiré semblant gran al costat d'una de vint anys.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    rober | 27-07-2018

    Moltes gràcies, les teves paraules m'han arribat a l'ànima com crec que aquest relat ho ha fet amb tu.

  • Xamosa![Ofensiu]
    Nil | 27-07-2018 | Valoració: 10

    No hi res com ésser jove... Juventud divino tesoro, com fan els castellans. Llegint el teu relats m'he sentit essent tu. Perquè si bé les dones uns mireu assegudes al tocador, nosaltres els homes ens inspeccionem cada cop que ens afaitem la cara. Tasca, forçosament acompanyada d'un tocament de la pell. La bellesa femenina, a vegades, va acompanyada d'un afegit ornament a còpia de vestits sumptuosos, cremes enganxoses, joies enlluernadores, tints multicolors, perfums embafadors, etc... per contra els homes ens mostrem tal com ens ha afaiçonat la mare naturalesa. Per això moltes dones ni saben, ni accepten envellir dignament. Nosaltres, llevat algun cas patètic,que els hi ha, cada cop més, ho sabem traginar millor.
    Ahir mateix em vaig filmar nu, a una platja deserta, amb el mòbil. Oh! gran sorpresa, em vaig trobar guapissim! i no pas perquè tingui el cos com quan tenia vint o trenta anys, malgrat que la textura no sigui la mateixa i tingui pel per a fer una catifa com les venen a l'Ikea, nooo! Em vaig trobar guappissim a la pantalla perquè vaig veure plasmat, en la mirada, en el somriure, en el gest i el moure'm tot el que hi ha de diví en el meu jo, en el mapa-mudi de la meva trajectòria aquí a la Terra. Amb tots els seus encerts i desencerts, amb les penes i joies.... En fi amb tot el que jo projecto als altres i em projecto a mi mateix quan em miro davant el mirall, és clar que això va a dies, i ahir, per ser el meu primer dia de vacances, vaig funcionar amb una ment positivista. Bé, disculpa'm si peco de narcisista...
    Però no voldria acabar sense abans dir-te que desitjar ésser eternament jove no deixa d'ésser un acte egoista, perquè cal que neixin noves flors a cada instant, deixar pas als que venen darrere, i el nostre pas, el teu i el meu, ja ha tingut el seu moment d'auge. Ara convé mirar endins i no pas enfora...
    El teu profund, detallista i sincer relat ha propiciat aquestes paraules meves que esperó que t'arribin a l'ànima, Xamosa! Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

24 Relats

14 Comentaris

1924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com