Cercador
Quadern de París 3
Un relat de: franz appaÉs cert que un creu que la llum de la tarda
a París és igual que a la comarca
d'on ha partit i on ha quedat
el caliu que sap que li caldrà.
Quan arribi la nit,
quan tot se li faci fosc,
i la fatiga treni ombres als seus peus cansats,
un llast a les passes lentes del crepuscle.
Quan el silenci caigui
i no hi hagi més llums que les intermitents clapes
dels fanals dels carrers a fora de l'hotel.
És cert que un creu tenir la clau dels records
i que controla un món que no comprèn,
que li és estrany com un mot
en un llibre escrit en una llengua
que se li escapa i, tot i així, coneix.
És cert que els carrers que veu
són propers als que té a prop seu,
i que retrobarà
quan haurà tornat.
Però, ¿quin indescriptible buit
li reté l'estómac com si un gran pes
li fos retut sense entrebancs
Toujours, toujours et tout à l'heure?
I és que manca tot
el que ha restat a la llar,
un perfum, una veu, un cel,
uns ulls que et reconeixen sense veure't,
una pell que no necessites tocar
per saber com és i quin calor té.
És cert que em manques ara,
tot i ser-hi tan present,
tan cosida a mi
com l'aire parisenc
en aquest moment.
20 de setembre de 2002
A Elena,
Toujours.