Pyramus XII (1)

Un relat de: Dorian

Número de registre 1. 2 de Gener de 2160. Cap de Manteniment Antoine Bertier

Després de tres mesos de viatge la nau va trobar una zona de forta emissió electromagnètica d'origen desconegut que la va fer esdevenir inútil i ingovernable. El que puc recordar dels instants previs a l'incident és al capità cridant a tot el personal tècnic a la sala del reactor i a la resta a les posicions d'emergència. Quan vaig arribar a la sala del reactor era clar que les barres de control estaven emergint i una explosió era imminent. Vaig ordenar a dos tècnics a entrar a la sala del reactor i forçar manualment les barres per a tornar-les a posicions que garantissin l'estabilitat del nucli. Recordo veure'ls entrar des de la sala de control, després, una llum encegadora i un soroll eixordador. Curiosament vaig despertar a la sala d'habitatges del personal, a un llit del personal de seguretat. No tenia ferides aparents. El que va començar a preocupar-me era l'absència de gent. Vaig registrar la resta de sales i habitacions, ja que l'energia semblava funcionar sense problema, no obstant, no vaig trobar a ningú. Immediatament després vaig dirigir-me a un dels comunicadors i vaig intentar establir contacte amb algú. Ningú va contestar. Vaig pensar que probablement s'havia donat l'ordre d'evacuar a la Zona de Seguretat. La Zona de Seguretat de la nau Pyramus XII era a la banda de proa: la nau esta constituïda de mòduls independents separables en cas d'emergència. Cadascun dels mòduls te certa autonomia de navegació, tot i que no arriba a la velocitat de la nau al complert. La Zona de Seguretat era el primer mòdul, on es troben les estances de la comandància de la nau, la zona de laboratoris i la sala de navegació. Gaudeix d'un aïllament especial que pot suportar temperatures extremes i explosions similars a les de l'esclat del nucli. En els protocols de seguretat, l'evacuació a la Zona de Seguretat només pot ser activada per la voluntat i ordre conjunta del capità i dos oficials: per tant, el que més em sorprenia de tot plegat era que, aparentment, qualsevol fet que incités al capità a donar l'ordre no s'havia produït ja que la nau semblava plenament operativa. Vaig decidir cercar un dels terminals de control per comprovar si s'havia produït l'evacuació a la Zona o, fins i tot, si s'havia produït la separació dels mòduls per raons de seguretat. Per sort, com a cap de manteniment conec les localitzacions de totes les terminals de control de tots els mòduls, que son els següents: el citat mòdul de comandància i Laboratoris; el mòdul on em trobava, el d'allotjament del personal; el mòdul del reactor i maquinaria; la zona de càrrega, magatzem i jardins, i finalment, el mòdul de lleure. Cadascun dels mòduls disposa d'un terminal de control que el connecta amb la resta de mòduls. Alhora, des de cada terminal es pot donar l'ordre se separació de la resta de mòduls per raons d'emergència, prèvia introducció d'una clau. La pitjor situació en la que em podria trobar era la següent: que la resta de personal hagués realitzat l'evacuació a la Zona de Seguretat, deixant-me enrere, i que haguessin decidit separar-se de la resta de mòduls. En aquest cas em trobava sol a un mòdul sense mobilitat efectiva i enmig de l'espai. Òbviament la sola possibilitat em terroritzava. Abans de l'incident la distancia de la nau respecte la Terra era de 12.874.752.000 kilòmetres, per tant, a la frontera del sistema solar, al voltant de l'heliosfera. La possibilitat de que la nau hagués estat víctima d'un xoc de vent galàctic era impossible: la nau havia estat dissenyada per evitar aquest tipus de fenòmens, per tant, no tenia una resposta sobre les causes de l'incident. La meva preocupació immediata era fer contacte amb la resta del personal, ja que estava convençut de que més de 200.000 persones no s'esvaeixen en un moment. I de fet va ser un moment: comprovant l'hora als ordinadors de la zona d'allotjament només havien passat cinc hores des de l'incident i el meu despertar. Així que amb aquest propòsit em vagi dirigir al terminal de control del mòdul on em trobava: la Pyramus XII no és una nau petita i tardaria aproximadament una hora terrestre en arribar-hi.

http://www.youtube.com/watch?v=_qP81EElmWY&feature=aso

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Dorian

202 Relats

102 Comentaris

138937 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest