Putrequímica

Un relat de: Bonhomia

La sal del meu cos em perturba,
la sàvia del meu cos es desfà,
la vomito,
és sang negra i calenta,
resultat d'un desengany:
desengany d'aquest món,
desengany d'aquest planeta.

El crepuscle de l'odi em desperta,
la sang negra se'n va,
ja no la respiro,
ha marxat a la recerca del seu afany:
enverinar aquest antic món,
destruïr aquest vell planeta.

Comentaris

  • Rebutjant ...[Ofensiu]
    angie | 30-03-2006

    allò que el cos no tolera, que no el beneficia gens...

    Un exercici de valentia i d'escriptura que conhorta i et conhortarà cada cop que ho llegeixis...

    Felicitats per la vomitada!. I l'amargor del vòmit sempre se'n va amb el sucre d'un bon caramel...

    angie

  • Un moment de decepció, oi?[Ofensiu]
    llu6na6 | 30-03-2006

    Sí, n'hi ha molts d'aquests moments Sergi, ho saps, ho sabem. I cal escriure'ls, treure'ls, destapar-los deixar que la llum curi la ferida.

    Saps que ets estimat, que t'estimem, que t'estimo, perquè no deixes de parlar-nos, de dir-nos, compartir sincerament el teu momnet dolorós.

    Nosaltrs, jo, tots, tenim moments negres i ens sentim sols. No, no és pas certa aquest solitud, és aparent! Hi són els altres, hi sóc!

    Compta amb nosaltres.

    SEMPRE.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.