Puta per gust

és el que em dóna aquest relat.
Jo he intentat escriure moltes vegades sobre les putes i el seu món, i tu, amb aquestes quatre pinzellades aconsegueixes no tan sols reflectir allò més essencial d'un món complex i amarg, sinó fer-ho amb un llenguatge dur, sec, estremament precís quant als sentiments que du inherents, i molt coherent a l'entorn al qual fa referència.

cada cop m'adono més que ets una escriptora especial i, per tant, una persona especial. Potser amb dues cares, tres... sis?

i segueixo...

foster

Carai noia, es pot dir mes alt pero no mes clar.
Esta molt ben estructurat.
M'agradat la senscillesa i claretat que te.
Una abraçada.

s'han posat de moda, ara, els poemes de putes?

molt semblant al de la Thalassa...

però genial... Laura molt guapo... amb pocs versos hi dius de tot... i és una situació vista des d'un altre punt de vista...

molt currat! :P

que et miraràs els nous que he penjat? :$ jiji!

petons!

barreja i contrast entre sexe, comerç i plaer... aquest contrallum de despullament utilitari i la tendresa impactant del final del poema (em compraré flors i bombons)... impacta com quasi tot el que escrius...
gràcies pel teu infinit comentari sobre els meus escrits, és com una tesi psicològica d'un escriptor...
sí, tinc esquemes, formes externes d'escriure, tics, temes preferits, però també m'encanta abarcar qualsevol tema que passa pel cap...
de vegades uso la matemàtica, no perquè m'encanti, sinó per ironitzar-la o admirar-la, però no per estimar-la i dominar-la... ( de petit em feien por les mates, les trobava massa exactes, poc humanes... je je )
em sento neguitós al saber que algú em fa radiografies com tu... ja ja
és broma... ja saps que t'admiro i jo només sóc un assassí i experimentador de paraules...
una abraçada!

Capgires esquemes, fins i tot construcció. a mi m'agrada la construcció més que pas el joc. potser el valor del poema estriba en la desmitificació.