puta boira!

Un relat de: Capdelin

T'enlluerna
buscar la llum
i arribar a la pell
del mar
i assolir
precipitadament
cims
i estrelles,

però la puta boira
ho tapa tot,
tot ho tapa.

I desesperat,

l'interrogant d'acer
de l'ham
t'has clavat
al paladar

i... has picat.

A vegades
la felicitat
és petita
com un matí
de roses;

tornar
a poc a poc,

a poc a poc
tornar

a fer... les coses.

Comentaris

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    tramuntana | 04-05-2006 | Valoració: 10


    Aquesta part sobretot:
    ''tornar
    a poc a poc,

    a poc a poc
    tornar

    a fer... les coses.''

    Em diu molt. M'ha agradat com has jugat amb l'ordre del vers: ''tornar a poc a poc'' ''a poc a poc tornar'', captiva l'atenció.

    També ho has fet aquí:
    ''però la puta boira
    ho tapa tot,
    tot ho tapa.''

    ho tapa tot...tot ho tapa...

    molts petonets maquíssim!!!

    laura^^

  • poc a poc[Ofensiu]
    jaumesb | 04-05-2006 | Valoració: 10

    el camí ens va trobant

  • Brutal[Ofensiu]
    Azalea | 02-05-2006 | Valoració: 10

    m'ha encantat... la manera en què fas rimar i tot plegat, és genial... sense paraules (què més dir quan et quedes davant d'uns versos que t'impressionen, davant dels quals et quedes en blanc...)

  • Que mes dir-te...[Ofensiu]
    Emelkin | 01-05-2006 | Valoració: 10

    que no hi ha boira a la teva creativitat...

    altre 10 x la coleccio!

  • Puça | 01-05-2006 | Valoració: 10

    IMPRESSIONANT! m'ha deixat sense alé. Tantes vegades la boira no ens deixa veure i piquem en hams d'interrogants que esdevenen una tortura sense fi... I de vegades la resposta és una decepció i ja no sabem què fer i hem de reconstruir la nostra existència poc a poc... M'hi he vist reflexada.
    Gràcies i felicitats. Continues, com sempre, sent un monstre de les paraules.

    Petons

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )