Pupil·les siameses

Buscava un relat per comentar-te. N'he rellegit uns quants i m'he aturat davant d'aquestes pupil·les… i encara, a hores d'ara, em pregunto per què?
- Joan -

De vegades ens és tan difícil parlar, i ens torturem empassant-nos sentiments.
La por a no sentir el mateix ens atura, però tenim una eina valuosa que mai deixa d'expressar-se, el llenguatge corporal. La mirada el punt més important si sabem transmetre el que sentim i llegir el que ens diuen. La mirada mai enganya, potser no sabrem entendre-la però és l'enllaç directe de la nostre ànima.
Una sort poder trobar aquesta complicitat.
M'ha agradat molt aquesta poesia tan profunda, es nota que ets molt perceptiva i tens una rica vida interior.
Una abraçada ben forta

o s'encreuen. Hi ha dues coses que m'han cridat especialment l'atenció.

La primera és la contundència -volguda- del "Gens". Ell sol ocupa tot un vers. És tot un vers. Queda entre dues grans fileres de lletres, petit, monsíl·lab, però consistent, tot ell autosuficient i ple de sentit. No hi ha volta de full. Em sembla un molt bon recurs per tal de destacar, especialment, aquesta determinació. No hi ha dubte possible, i aquesta és la conclusió que planteges.

Segona cosa a destacar: l'últim vers. Podria no tenir cap mena d'importància, però rellegim-lo amb calma: "Haurem creat pupil·les siameses". El verb "crear" significa que hi haurà hagut de concórrer un pessic de voluntat, almenys. Que nosaltres haurem hagut de dir-hi la nostra, vaja. No és quelcom que ens cau a sobre i ho acceptem: és quelcom que nosaltres hem fet. Per tant, hi ha una voluntat, per part dels protagonistes, de compartir aquestes pupil·les siameses. He tingut la sensació, al final de tot del poema, que tot ell responia a la necessitat de dir: hem d'acceptar-nos com som. Poser vaig molt errat. En qualsevol cas, aquesta ha estat la meva primera impressió i per això te la comento.

Una abraçada molt forta, Gessamí_blau, gràcies pel teu comentari i també per aquest sensacional poema!

V.

Sobre la mirada i el seu poder es podrien escriure línies i versos, llibres i llibres, potser una enciclopèdia... però el teu poema, molt més breu i més bell, atrapa perfectament l'essència d'aquesta força, del lligam que es pot arribar a establir mitjançant aquest pont entre emocions, aquest enllaç entre sentiments, aquest sistema de comunicació d'ànima a ànima que no requereix de mots ni de grans parrafades, ni discursos ni arengues per aconseguir adeptes fidels al ritual de mirar endins, ben endins...

Em complau enormement comprobar que compartir temàtica i preferències, encara que amb diferents enfocaments! No sé si has arribat a llegir Amb les cames separades...

T'envio una mirada atenta i una abraçada calorosa, tant per l'afecte que conté com per la temperatura que desprén,
Unaquimera

m'agrada molt la imatge de la mirada emprada com un mirall d'aigua on s'hi barreja l'altra mirada donant, així, una única mirada resultant de la fusió d'ambdues: PRECIÓS!!

gràcies per llegir-me i participar de les meves emocions. S´´oc un sac de gemecs i més aviat allunyo la gent que no pas l'atrec. Tu, malgrat tot em fas companyia...Com t'ho agraeixo!!

una abraçada com de...gessamí!!

Hola! Sóc Kina. M'ha agradat molt el teu relat. Com hi ha històries que et canvien la vida, com sents milions d'espurnes en el mirar dels ulls d'una persona a la que sents tant en dintre que ha passat a formar part de tu. Amor, dolor, somriures i..

Energia per viure!
Att. Kina.

tema extraodinariament que agrada, que necessita versos que pintin amb paleta variada a sobre de les mirades per llegir, acariciar un poema com aquest!!

fantàstic! un petonet

El poder de la mirada:
La mirada es l'essència de la persona,
i els ulls son el reflex de la seva vida.

aixi ho valoro en un relat :
"El poder de la mirada "
i tambe que La vida canvia inexorablement l'aspecte extern, envellim amb les arrugues, canes, sobrepès;i perdem facultats: la força, bellesa, vitalitat:
però la mirada no canvia mai !!

sovint oblidem mirar al fons dels ulls:
doncs la mirada es eterna !

mirant el fons dels ulls de les persones
veus pasat present i futur ...

Molt be Gessamí !
Avet_blau

De vegades poden ser molt profundes les mirades!
Felicitats pel relat, i merci pel comentari.