Punt i final

Un relat de: andreums

Punt i final

Somnis que no es compleixen
paraules que enlloc arriben
distància molt llunyana,
desamor.

Cel mig cobert
flors marcides
herba banyada
penya-segats
fortes ones.

Vaixell a la deriva
fort temporal
forta pluja.

Metes mai assolides
greus danys fets
i un cor sempre inquiet.
Creia que anava a trobar un tresor
d'aquell enfonsat vaixell,
ple d'or
ple de perles.

Però al mar vaig caure
i no sabia nedar,
en l'inmens mar em vaig enfonsar.

Allà jeia el meu cor
a tres cents cinquanta set metres de fondària
on no hi havia llum
on tot ho veia negre.

Passaven els dies
passaven les nits
i allà hi era,
en el fons del mar.

Anar a cercar aquell tresor
era molt arriscat,
no el vaig trobar,
no sé si es que poc vaig cercar
o que en aquell moment,
per el meu cor em vaig deixar arrossegar.

Tempesta i trons a tota hora
camps negats
allaus de pedra i neu,
por de tot.

Por de la vida
por de la mort
por de tot.

Disparam i matam,
vaig dir-li al meu cor;
Van ser set trets,
tots van passar
excepte un,
que de mort em va ferir.

Vaig plorar,
vaig cridar
però allà, i tot sol
ningú em va ajudar.

D'amor vaig morir
molt vaig sofrir,
el meu cor va patir.
Fins que una nit
en la meva soledat,
en la meva tristor,
una petita i maca bruixa
un violí em va tocar.

I al escoltar-lo
el meu cor va ressorgir.

Ara tot ho veia clar
ara el sol havia sortit
i podia contemplar tot el preciòs paissatge
que al davant meu s'esten.

Ara tot ho compren,
les marcides rosselles
les marcides margarides,
van tornar a lluitar contra el vent.

Vent que vull que els teus records s'emporti
vent que vull que la teva figura lluny de mi escapi
vent que m'allunya de la tristor
vent que m'allunya de la soledat.

Per tu
a les nits ja no ploro.

Per tu
el meu cor ja no sent.

A tu,
el meu cor ja no t'estima.
Per fí el meu cor és lliure

Set anys, set trets.

Guarda els meus poemes en un calaix,
i tanca-lo amb clau.

Aquest és el poema final.

Oblida'm, cor oblida't.



Rocafort a 24/08/2007 a les 12:37'23

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

66642 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València