Pulsions indigents

Un relat de: Sibil·la

PULSIONS INDIGENTS

Amb ulls badocs i babaus,
m'embadaleixo
amb il·luminacions de plafons
que ja toquen fons.

Un temps d'aire gèlid,
de cors distants.

De la cambra estant,
desvio l'esguard
i se'm trenca el cor
quan contemplo:

vides de cartró,
ulls de neó,
neveres de contenidor
sentiments de dolor.

Pulsions d'indigents
que intenten aferrar-se,
com nàufrags,
a la nau de la realitat.

Amb esguard de nina,
i mirada d'òliba
veig hipocresies d'ostentació,
de fràgil solidaritat.

Cada matí me'ls trobo.
Ànimes errants que,
intenten obrir-se camí,
en un món sense destí.

Una bossa, la vida,
l'alcohol, el redemptor,
un mirada, la salvació.

Deixem que aquest ambient
gèlid, ens humanitzi
i puguem ajudar les ànimes errants
per evitar de naufragar entre cors distants.

Comentaris

  • Un Nadal d'estrena[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-12-2009 | Valoració: 10

    Tendre i molt descriptiu relat de les Festes de Nadal i el seu entorn.
    M'agradat força.

  • Vides de cartró[Ofensiu]
    Jofre | 04-04-2006 | Valoració: 10

    Estic d'acord que un dels problemes més greus que tenim és la pobresa -com tu mateixa comentes al pròleg - i trobo encertat que el poema parli de hipocresies d'ostentació, /de fràgil solidaritat.

    M'ha agradat que hagis fet servir la paraula pulsió. No pas en l'hipotètic sentit de batec, sinó com un element de propulsió i de subratllar la distància existent entre dos móns i també la necessitat de seguir endavant, però no precisament empesos vers el naufragi.

    I bé, ja ho deia el savi: eradicar la pobresa no vol dir eliminar els pobres.
    Això queda clar!!

    Enhorabona.

    Jofre

  • Ok!!!!!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 28-12-2005 | Valoració: 10

    Ja som 2 k pensem el mateix!

    Bones festes fins al 31 de desembre de2006.

    Una abraçada

    pere

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

28 Relats

60 Comentaris

33008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Podeu llegir contes meus nous a
http://365contes.blogspot.com/

I podeu contactar amb mi a la següent adreça: sibil.ladecumas@gmail.com