Cercador
PUJOLAR. SENTFORES. VIC. OSONA
Un relat de: Antonio Mora VergésAnavem fins a Sentfores, actualment un poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, a l'oest de Vic, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés
Sentfores fins a l’any 1932 es que va annexar a Vic, era municipi independent.
El Josep Olivé Escarré, de 89 anys , recorda que s’explicava un fet en relació a la casa del Pujolar, que no té clar si era una anècdota, o una història real. Anava de la relació d’un seminarista amb la pubilla de la casa, i la reflexió que li feia el Bisbe de Vic, davant el seu dubte entre la vocació religiosa i el matrimoni; ‘l’heretat del Pujolar és infinitament millor que qualsevol Rectoria que et pugues donar’. A la vista de casa – molt diferent a la que està retratada a l’Estudi de la Masia Catalana, a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, el Josep donava total credibilitat a la història.
La descripció de Patrimoni Gencat ens diu ; masia de planta rectangular coberta a dues vessants. És una casa de grans dimensions. La façana es troba orientada a migdia i té un portal dovellat. Consta de planta baixa, primer i segon pis, els quals ubiquen balcons i golfes respectivament. A la part dreta s'hi annexiona un cos de galeries que a la planta baixa formen grans arcades i al pis superior s'hi obren uns porxos amb quatre arcades sostingudes per pilars de pedra, la volta dels arcs és de maó i el cos és sostingut per uns interessants cavalls de fusta, sota teulada. Adossat a aquest cos hi ha una capella. A la part superior del mas hi ha una eixida a nivell del primer pis que devia correspondre a l'antiga cisterna. En aquest sector hi ha un portal que tanca la lliça, avui enjardinada.
Les primeres notícies del mas daten del segle XII.
Al fogatge de la parròquia i terme de Sant Martí de Sentfores de l'any 1553 es troba Joan Pujolar com a habitant del mas. El mas fou ampliat i reformat al segle XVII.
Al segle següent se li afegí el cos de galeries que s'uneixen a la capella.
Malgrat mantenir-se el mateix llinatge familiar, el cognom Pujolar es va perdre en casar-se una pubilla amb un Vilaplana.
De la capella de la casa advocada a la Sagrada Família, que trobava data al segle XVIII, només trobava al Catàleg de masies de Vic : té una façana simètrica respecte a un eix central, amb un campanar d'espadanya.
Llegia que fou destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Sentfores fins a l’any 1932 es que va annexar a Vic, era municipi independent.
El Josep Olivé Escarré, de 89 anys , recorda que s’explicava un fet en relació a la casa del Pujolar, que no té clar si era una anècdota, o una història real. Anava de la relació d’un seminarista amb la pubilla de la casa, i la reflexió que li feia el Bisbe de Vic, davant el seu dubte entre la vocació religiosa i el matrimoni; ‘l’heretat del Pujolar és infinitament millor que qualsevol Rectoria que et pugues donar’. A la vista de casa – molt diferent a la que està retratada a l’Estudi de la Masia Catalana, a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, el Josep donava total credibilitat a la història.
La descripció de Patrimoni Gencat ens diu ; masia de planta rectangular coberta a dues vessants. És una casa de grans dimensions. La façana es troba orientada a migdia i té un portal dovellat. Consta de planta baixa, primer i segon pis, els quals ubiquen balcons i golfes respectivament. A la part dreta s'hi annexiona un cos de galeries que a la planta baixa formen grans arcades i al pis superior s'hi obren uns porxos amb quatre arcades sostingudes per pilars de pedra, la volta dels arcs és de maó i el cos és sostingut per uns interessants cavalls de fusta, sota teulada. Adossat a aquest cos hi ha una capella. A la part superior del mas hi ha una eixida a nivell del primer pis que devia correspondre a l'antiga cisterna. En aquest sector hi ha un portal que tanca la lliça, avui enjardinada.
Les primeres notícies del mas daten del segle XII.
Al fogatge de la parròquia i terme de Sant Martí de Sentfores de l'any 1553 es troba Joan Pujolar com a habitant del mas. El mas fou ampliat i reformat al segle XVII.
Al segle següent se li afegí el cos de galeries que s'uneixen a la capella.
Malgrat mantenir-se el mateix llinatge familiar, el cognom Pujolar es va perdre en casar-se una pubilla amb un Vilaplana.
De la capella de la casa advocada a la Sagrada Família, que trobava data al segle XVIII, només trobava al Catàleg de masies de Vic : té una façana simètrica respecte a un eix central, amb un campanar d'espadanya.
Llegia que fou destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ