Pujaré a la nau

Un relat de: Ze Pequeño

Pujaré a la nau més dolça
que el mar ha conegut mai.
M'endinsaré entre les ombres
de les paraules que em porten
suaument amunt i avall.

I seran les ones blaves
el bressol tendre del mar
que acaronarà les hores;
mentre les mirades soles
en altres ulls es veuran.

I aquell far que en la distància
marcarà el camí a seguir,
apagarà els llums i el rastre
perquè per sempre perdurin
ànima cor i desig


----------------------------------

Quart poema d'una sèrie de rèpliques estre OhCapità i Salzburg. Una invitació per pujar a una nau, per un viatge de fantasi,a sempre és un plaer. Gràcies, Oh Capità.


Enllaços:

I- A la teva ànima, d'OhCapità.

II- La meva ànima sent, de Salzburg

III-El llindar de la meva nau, d'OhCapità

Comentaris

  • delicat, bellíssim.[Ofensiu]
    estrangera | 19-07-2005 | Valoració: 9

    és una pintura d'una suavitat i alhora d'una força sorprenents.

    Felicitats! Una abraçada!

  • Una nau preciosa[Ofensiu]
    Andrea_Subirana | 15-07-2005

    El balanceig d'aquesta nau especial, que es mou entre ones d'amor m'ha encantat. El poema és com un llarg camí desconegut, bressolat pel moviment del mar que et fa somniar i imaginar altres ulls.

    Veig que és una sèria de poemes, pel que dius a la introducció. Miraré de llegir-los tots, sembla com un entreteixit de paraules dedicades. Moltes gràcies pel teu comentari, fa il·lusió rebre paraules tan maques com les teves.

    Salutacions.

  • abans...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-07-2005 | Valoració: 10

    ja he comentat a l'amor de la nau... ara em trobo amb la passatgera valenta i il·lusionada que puja a la nau on ls paraules són onades i el mau... l'espai humit on els versos són estrelles en ell reflexades...
    poema suau, dolç i poètic... mar endins sempre i a tota vela...
    una abraçada!

  • Que n'es de complicat[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 21-06-2005 | Valoració: 8

    escriure a dues mans, com si no ho fos prou amb una. Barrejar dos estils, dos conceptes, sovint fa grinyolar el text. Però, vosaltres us en sortiu prou bé.

    L'idea d'enllaçà els poemes amb una paraula i un tema es original, els converteix en un de sol que et fa navegar de l'un a l'altre amb interès.

    Us comento per igual un text a cadascun, dons els entenc com unitat.

    [ Estiguerem a salzburg fa catorze anys. Era hivern. Els camps i la ciutat s'amagaven sota una flaçada blanca. Quant queia la nit, la gent s'apressava per refugiar-se al caliu de les cases. Varem tenir dos graus sota zero el dia que va fer més calor. Tot i així... la ciutat enlluernava i transpirava calor. Va ser durant el viatge de noces. Un tros dels nostres cors va quedar allí].

  • final precios[Ofensiu]
    quetzcoatl | 17-06-2005 | Valoració: 10

    Salz,

    M'ha agradat tot el petit experiment que heu fet amb OhCapita, que espero com la kispar que algun dia ens expliqueu d'on va sorgir, i aquest cop em trec el barret amb una reverencia prolongada.
    Es un final precios per una idea molt bonica, un final ple de vitalitat i tendresa, de ganes de viure el dia a dia amb el cor, els braços i l'anima oberts de bat a bat.

    Felicitats i molts petons dins de barrets de vida!

    m

  • Pujaré per navegar[Ofensiu]
    kispar fidu | 14-06-2005

    Navegar junts en un món de bellesa i sentiment. Entre mil paraules tendres i dolços versos... Pujaré per compartir aquest bonic viatge que m'oferiu... i amb els braços ben oberts captaré tota l'essència que la nau em transmeti...

    Pujaré a la nau, perquè la brisa i la frescor de la mar em faci reviure mil sensacions.

    (Estan bé aquest seguit de poemes entre vosaltres... és una idea original.
    Tot i que ja li he preguntat a OhCapità... diuen que sempre està bé tenir més d'un punt de vista...oi? Doncs: d'on va sorgir la idea d'aquests relats combinats???)

    Que vagi bé!!! ciao!!
    Gemm@

  • I navegarem junts[Ofensiu]
    OhCapità | 14-06-2005

    per descobrir els cors, per sentir les nostres ànimes i acariciar les essències de la vida. Salparem suaument per sobre les onades per fruir intensament , i com vos dieu perquè el far apagui els llums i el rastre per perdurar per sempre. Heu posat una flor majestuosa com a cloenda al meu agraïment més profund. Als seus peus poetessa!

    OhCapità.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

636 Comentaris

113286 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com