Pujades i baixades eròtiques....

Un relat de: nadàlia
En Jaume tenia molta por, tanta por que molt sovint, gairebé sempre el deixava en un estat buit i ple alhora, es bloquejava sovint i aquesta por i angoixa el feia dubtar de la seva vàlua i sobretot de viure el moment present. Ell però sabia una cançó que era com un bàlsam. Una que cantava quan era més jove i que començava així:
"deixa la por, deixa la por, disposa't a lluitar , disposa't a lluitar, el camí és llarg i dur..."sobretot repetia les dues primeres estrofes quan aquesta por no s'apartava dintre seu. És clar que no tenia por a una cosa concreta, a pujar l'ascensor, a viatjar en avió, a alguns insectes, a la foscor, les seves pors eren relacionades més amb les pèrdues afectives, por a no estimar, a no sentir, a tenir por de la por finalment. El metge psiquiatra només feia que parlar una mica amb ell, atès que ja li havia dit que la seva depressió s'havia cronificat, i que el que calia era acceptar la malaltia i prendre la medicació. En Jaume però no se sentia satisfet, volia endreçar els seus pensaments per tornar a donar un sentit a la seva vida, sobretot per a la seva família que se l'estimava molt. Fou llavors quan prengué una decisió important, recordava les paraules de Sant Ignasi :"En tiempos de crisis no hay mudanzas" i reflexionà i s'adonà que el que volia era valorar les coses de cada dia, fer el menjar, així la seva companya el trobaria fet en arribar de la feina, fer la feina de casa, escombrar, fregar, treure la pols, posar la roba a la rentadora, badar, sortir al jardí i empapar-se de la verdor de les plantes i copsar-ne la seva bellesa i sobretot, volia, i això era un il.lusió, ben il.lusa, veure com creixien. S'adonava de cop i volta que ara tenien fulles ara no en tenen, més o menys i volia veure'n el terme mig, com començaven a verdejar i a créixer del no res com un miracle, sense fer soroll, a poc a poc, lentament. I era així que volia pensar en les coses que feia, pensar en el quèfer diari i arraconar la por irracional i sobretot no pensar per pensar, tibar les regnes en aquestes pujades i baixades amoroses, eròtiques, diríem si etimològicament anéssim a beure dels grecs. L'eros , l'amor era la força, el sentiment que podia canviar-lo i es decidir cercar-lo i des de llavors s'alimentà de bona música, li plaïa la feina que havia de fer a casa i cuidava els seus, escoltant-los i valorant-los i també sabia que tot passa, com el riu, com el temps i que el que és principal es forneix a poc a poc, lentament , sense pressa, com un infant que fa rodar un cotxe petitó una bona estona, després se'l mira, se'l posa a la boca, el mou amunt i avall, el llença i queda bocabadat per què a cada instant, a cada segon descobreix quelcom nou. No calia exigir-se tant, estar content de viure i posar vida als anys, respirar, olorar, veure i mirar, observar i també pregar. Tot això lentament al marge de la rapidesa del seu món occidental, sabia que havia d'anar a corrent amb la natura i no amb les "voitures". Se'n va sortir ara és feliç abraçant els seus fills, al seva esposa i néts; la por la deixat enrere des de fa temps caminant cada dia endavant i fent que el que és quotidià sigui també diferent cada dia com no existeix un dia igual a un altre. L'eròtica de tot plegat era sentir-se natura engendrada de natura com comentava el Sr Arebreh en una xerrada, i aquesta natura deia té els seus límits i les seves vocacions, gustos, voluntats, la formiga no se sent més petita que l'elefant pel fet de ser-ho.

Comentaris

  • Gemma Matas Gustems | 04-09-2012 | Valoració: 10


    Val la pena saber sobreposar-la. És difícil, requereix un esforç molt gran però quan la vas vencent, és un GRAN triomf!!!

    Molt ben escrit Nadàlia.

    Gemma

l´Autor

nadàlia

46 Relats

86 Comentaris

45362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!