Cercador
Puc volar
Un relat de: sants78No tinc ales
però jo també puc volar.
Golpejant amb el batre del meu cervell
i planant lliure per l'aire estenent la meva ment.
Creieu que pesen tant els meus peus?
Em possaré a les estrelles
i faré niu a la més bella de totes,
potser a la més llunyana.
Si el cel em nega seré un raig negre
a un fons on tot és blau.
No renunciaré al meu vol,
com la Nit no renuncia a la Lluna.
Feu de mi el que volgueu,
un número, una derrota o una llegenda.
L'horitzó no arriba més enllà que els meus ulls
i no hi han gabies més dures que el meu crani,
i tot i això el meu cervell és lliure.
No he renunciat als camins.
Vull enfrontar-me al vent
o correr per camps d'esbarzers.
Sí, potser sagnant,
fent que llepi la Terra el meu riu roig.
Núbols de fum blanca ja m'arrencaràn el dolor.
Així quan caigui podré mirar enrrera i veure el camí
el meu camí
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
489661 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal