Puc volar

Un relat de: sants78

No tinc ales
però jo també puc volar.
Golpejant amb el batre del meu cervell
i planant lliure per l'aire estenent la meva ment.
Creieu que pesen tant els meus peus?
Em possaré a les estrelles
i faré niu a la més bella de totes,
potser a la més llunyana.
Si el cel em nega seré un raig negre
a un fons on tot és blau.
No renunciaré al meu vol,
com la Nit no renuncia a la Lluna.
Feu de mi el que volgueu,
un número, una derrota o una llegenda.
L'horitzó no arriba més enllà que els meus ulls
i no hi han gabies més dures que el meu crani,
i tot i això el meu cervell és lliure.
No he renunciat als camins.
Vull enfrontar-me al vent
o correr per camps d'esbarzers.
Sí, potser sagnant,
fent que llepi la Terra el meu riu roig.
Núbols de fum blanca ja m'arrencaràn el dolor.
Així quan caigui podré mirar enrrera i veure el camí
el meu camí

Comentaris

  • Llibertat, sempre llibertat[Ofensiu]
    Dada | 22-03-2006 | Valoració: 10

    ... però jo puc volar rera d'ella.
    Molt bé

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

489661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]