Psicologia inversa?

Un relat de: nana_17
Que la psicologia inversa funcioni d’una manera tan contundent i clara amb un adolescent de tretze anys, és una cosa que no m’hauria cregut mai.
L’Arnau és tossut, amb un punt d’hiperactivitat que acostuma a fer perdre els nervis, una manera de contestar i parlar que penses que no l’han educat gaire bé o que més d’una vegada l’hi ha perdonat crits i bronques que li pertanyien. Els pares acostumen a pensar que no ho han fet del tot bé, però en realitat la mare ho ha anat fent per una banda i el pare per l’altre, amb l’ajuda ineficient del germà petit i les dos cases que comparteixen, al contrari que les paraules entres els dos adults.
Ets la seva mestra any rere any, i ja en van tres, veus que alguna cosa no funciona: les bones cares i intencions (no serveixen), els crits en el moment clau (acaben estampats a la paret), les cinquanta reflexions que l’hi has deixat anar (s’han evaporat), les llàgrimes de cocodril que més d’una vegada s’entossudeix a fingir (ja no poden despertar-te cap mena de pena ni sentiment de culpa), els “ara m’enfado i no respiro” (s’han tornat una mala costum), la gelosia que s’ha fet creure que ha de sentir (tots sabem que no va pas enlloc), ...
T’escarrasses i perds els nervis. I arriba un punt en que acabes pensant que la causant del seu fracàs, tan escolar com personal, ets tu. I llavors reflexiones... amb els altres no ho estàs fent pas tan malament. Cansada d’intentar mil coses, i abans de tirar la tovallola, optes per una última solució, utilitzar la seva pròpia moneda. Arribes a la classe personalitzada, on l’únic alumne és ell i seus davant seu, li demanes que tregui el material i esperes. Avui no hi haurà preses, molt menys crits. Ell s’estranya però segueix igual, immòbil, i llavors treus la novel•la que fa dos dies et dorm a la tauleta de nit i comences a llegir. L’Arnau comença a no entendre res i es sent perdut.
L’ignores, fas veure que no l’escoltes i es mig enfada.
Però al final, ha tret els llibres, apunts i llibretes. El mires i li recordes la feina que fa setmanes que arrossegueu. Tornes a desconnectar.
Li resols qualsevol dubte a la vegada que no pares de vigilar-lo. Tampoc deixes d’escoltar-lo, tot i que ell creu el contrari. Avui farà més feina que mai.
No saps quan durarà, però ho aniràs aprofitant, fins que tot torni a trencar-se i hagis de buscar una solució. Però ara toca aprofitar-ho. Qui sap, potser no es trenca.
Surts de classe amb un somriure amagat. De la guerra que l’Arnau va iniciar fa tres anys, avui surt amb una gran derrota, no t’ha fet cridar, ni enfadar i ha fet tota la feina, alguna cosa ja no funciona. Ara és conscient que està perdent.
De cop penses que potser aquesta era la clau.
No rendir-se.
Canviar d’estratègia.
Res de tirar la tovallola.

Comentaris

  • Bon final[Ofensiu]
    Aza | 15-02-2011 | Valoració: 9

    M'agrada la conclusió o moralitat de la història:
    "No rendir-se.
    Canviar d’estratègia.
    Res de tirar la tovallola."

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

60538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!