Psicoanàlisi. Apunts.

Sr. Àrbitre de Boxa. Apunts significatius.

Sessió Mati Num.14. 09 Octubre
"No. No vull parlar d´aquella nit. Va passar i ja no hi podem fer res. Punt."
"Ni en parlis em sents?. Va ser un accident. No me'n facis parlar. Prou."
Sessió Mati Num.20. 29 Octubre
"Ja t'ho vaig dir, no m´agrada recordar-ho. Va ser un error. Un error desgraciat, no serveix de res parlar-ne."
"No m'ho facis repetir. Hi ha coses que s´han d´oblidar, s´han d´enterrar. Deixa-ho estar, no val la pena."
Sessió Vespre Num.25. 10 Gener
"No vull ni pensar-hi..."
"Si, sobretot al principi, no per la por ni per la culpa ni per l´expulsió. Me la passava pels collons la possibilitat de l´expulsió, de fet, ja havia marxat, no oficialment, però ja havia marxat."
" No, era una mena de...desencís. No sortia del llit, vaig anar perdent la voluntat, em vaig convertir en un pobre home, tot el dia allà tirat, podrint-me poc a poc."
"A totes hores, i no era la visió d´aquell paio, o el record dispers d´aquella nit, era un buit insuportable. Insuportable. Vaig perdre 21 quilos, no mereixia ni menjar."
Sessió Mati Num.32. 24 Abril
"Què vols que et digui, preparadíssim, em trobava bé. Havia vist de tot. Era un bon àrbitre. No el millor, però un bon àrbitre. No m´agradava especular per acabar veient el tio a terra, immòbil, amb una cara nova. Sabia tallar quan calia sense deslluir l´espectacle, això era important, però valia la pena ser una mica conservador."
"No tenia cap possibilitat, però a cada cop de campana se m´acostava i em deia que no parés, que estava fort. Me'l vaig arribar a creure."
"Al setè vaig estar a punt, va caure una vegada. Estava clar que acabaria al terra. Hauria d´ haver parat allà. El soroll era terrible, recordo que havia de cridar molt, no se'm sentia."
"Tenia un tall petit sota la cella, no sagnava massa, però en el novè va caure com un sac."
"Va caure com un sac."
Sessió Vespre Num.37. 03 Juny
"Sobretot el soroll del públic."
"Quan vaig veure la cara del metge. Alguna cosa fallava."
"No, hi havia massa gent, només podia veure-li les cames. Em vaig quedar al ring fins que se'l van endur. Vaig donar un cop a un periodista. Ningú em deia què passava; una dona se'm va acostar apuntant-me amb el dit, no parava de cridar-me "carnisser", un dels entrenadors ens va separar. Les cameres ho van gravar tot."
"L'endemà, em vaig quedar amb el telèfon a la mà, dempeus, durant una bona estona."
"Han estat uns mesos molt estranys. Estic molt desorientat, no sé si tot això servirà d´alguna cosa, i no li vull faltar al respecte."
"No ho sé, no he pogut estalviar massa. Tinc un fill però no em pot ajudar gaire, té moltes obligacions. Ja veurem, tinc alguns amics. Ja veurem."