Pròxims al Pròxim Orient

Avui, dimecres 26 de juliol del 2006, em poso a llegir el diari i només hi veig horror i set de venjança. George Bush parla d'un nou Pròxim Orient. Estats Units vol lluitar i acabar amb el terrorisme, però tot això va carregat de condicions militars, diplomàtiques i burocràtiques.
Al Líban, la situació empitjora gràcies a Israel. Si una ambulància libanesa va ser atacada per Israel, què podem pensar o creure? Hi ha com a mínim més d'un miler de libanesos vivint en condicions infrahumanes a l'espera d'un miracle. Mor gent cada dia. Més de 40000 estrangers han estat evacuats.
El paisatge no pot ser més lleig, i pel que sembla la venjança humana pot més que la pau. Vénen dies foscos.
Un gran exemple és l'Irak, on la màfia Bush que va acabar amb la màfia Hussein sembla que es dediqui a mirar pel.lícules d'acció i a atacar mentre el poble continua amb conflictes religiosos. S'hauria de començar per aquests però la desesperació és una realitat en augment, doncs el terrorisme no fa ni un pas enrere. D'altra banda, els nord-americans no opten pel diàleg sinó per la violència, que en molts casos és gratuïta per culpa de les instruccions tant americanes.
El Pròxim Orient podria ser l'escenari de la tercera ( o quarta ) guerra mundial, doncs la sang es valora amb diners i idees tancades a una realitat almenys més sostenible.
A mi no m'agradaria anar a aquella zona que s'està convertint, un cop més, en un infern terrenal. Si que hi ha conflictes a d'altres llocs, però aquest m'ha cridat l'atenció per la gran quantitat de països que juguen al monopoli guerriller.
Tot i les meves paraules, hi ha altres racons del món d'on no rebem la informació necessària que estan pitjor. Segur que molts de vosaltres en sou conscients.
Doncs així caminem, rodejats per la jungla de la guerra.Em pregunto una cosa: tanta seguretat i tanta hipocresia ens salvaran? Jo ho dubto, però viure-ho... em sembla que podem dir que no coneixem el mal.