Provocacions (3)

Un relat de: filladelvent

Ell, l'Oriol, no va voler mirar pel retrovisor com la Lucía s'endinsava al seu portal. Ell, l'Oriol, no volia pensar.
Pitjà l'accelerador mentre els sons de la música i el motor l'ensordien i l'ofegaven. Prengué un camí sense asfaltar fins que arribà al mas on passava els estius (casa deixada pels sogres) amb la seva xicota.
- Carlota.
No se sentí res. Va tancar la porta rere seu i va entrar a l'habitació. La seva xicota dormia mig nua, coberta només pel llençol fi despreocupada de mirades: avui l'Oriol li havia dit que es quedava a casa a dormir amb els seus pares per no despertar desconfiances al dir-li que quedava amb la Lucía. La Carlota coneixia a la Lucía molt per damunt, però mai li havia agradat com mirava al seu Oriol.
L'Oriol va despullar-se també completament i va ajeure's al costat d'ella; se sentia feliç, ple, satisfet: dormia al costat de la seva xicota, tenia una vida que molts envejarien, i la Lucía que... ve, tots sabien que la Lucía n'estava enamorat, d'ell.

Ella, la Lucía, va pujar les escales de casa amb la son aclucant-li els ulls. Entrà al pis, mirà la nevera tot i saber que era buida, entrà al lavabo on es va mirar al mirall i va dubtar entre rentar-se o no les dents, li fa peresa, decidit; s'anà despullant pel passadís fins que, a la seva habitació, va tirar tota la roba per sobre l'escriptori, embolcallant l'ordinador i els llibres amb les seves pertinences.
S'ajagué al llit en roba interior, agafà un llibre de sobre la tauleta, el va llegir una estona fins que es va posar dins dels llençols, es tragué els sostens i s'adormí quasi oblidant-se d'apagar el llum.
Somnià amb l'Oriol que, il·luminat per una forta llum blanca que entrava per una finestra just davant seu, tancava els ulls amb força i tenia el major orgasme que ha tingut mai, follant amb la Carlota i pensant en la Lucía, nua i bruta sorgint-li del fang, amb la mirada fosca desbordant-lo.
L'Oriol i la Lucía es despertaren suats abans de l'hora acostumada.
Començava un nou dissabte.


Comentaris

  • llum i fang[Ofensiu]
    qwark | 04-02-2006

    La història d'aquestes provocacions transcorre àgilment, en un joc d'imatges i sensacions clares. El magnetisme de la temptació és evident. La bellesa de la llum blanca és innegable. L'amor i el sexe tenen maneres meravelloses de manifestar-se en positiu. Però el fang de la perversió és potser més excitant...

  • Bones provocacions[Ofensiu]
    boigboig | 08-09-2005 | Valoració: 9


    M'han agradat les teves provocacions. Són sensibles però valentes, com altres descripcions eròtiques que fas en altres escrits. He de dir que t'havia llegit i m'ho passava bé fent-ho, ets de les poques en aquesta web que no diu blederies, que és valenta, que escriu sobre temes interessants.

    M'ha agradat la imatge de la Lucia imaginant l'Oriol follant amb la Carlota, i pensant amb ella. Perqué no es de resentiment. El més fàcil seria haver dit que se l'imaginava i sentia rabia, o gelosia, o fins i tot dolor. Però no. Es neutre. D'algu que en certa manera accepta el joc.

    Ah, i gràcies pels teus comentaris! Sempre anima veure que algú entent el que vull dir.

    Clar que els bojos ja estem acostumats a parlar per parlar. A ser el corcons. A parlar sense que ningú ens escolti. Això ens fa ser més lliures, doncs no necessitem l'aprovació social.

    BOIG