Provador de senyores

Allò va ser un colp de sort, d'aquells que les persones acostumen a tenir una sola vegada a la vida. Hi ha d'altres -diuen aquells que són seguidors de la deessa Fortuna- als quals la bona sort els persegueix. Com si n'ensumés la seua flaire. Com si els regalés diamants diàriament, ja polits als Països Baixos.
La qüestió - i el cas què ens ocupa- és que a N'Andreu Tothotastes li van eixir premiats tres cupons de l'ONCE d'un divendres qualsevol. I que, amb aquells cabdals, i conjuntament amb la seua muller, va muntar un negociet a la platja de certa vila de la costa, cap de comarca per més dades. El negoci era una tenda de robes, això que ara anomenen una "boutique". - I perquè no dir-li "botiga", com al títol?-
***
"Ai, Andreu; que em senta ben plena…! Com sempre… Ai, quin brandó té el meu home…! Encara que la processó siga llarga, el ciri sempre encès!" Gemecs, sospirs, silencis… Després d'una pausa, xiuxiuejà la senyora, pensarosa. "La cosa no rutlla". "Vols dir que no la tinc ben amanida?" "No, no és eixa cosa teua… Es tracta del negoci! La gent no compra… Tenim pèrdues…" " I creus que ara, precisament ara, és el moment?", demanà l'Andreu. "Per què no m'ho contes mentre dinem o sopem? O a qualsevol altre…" "És que… en aquest trasbals tan meravellós és quan hi pense… Deu ser l'horitzontalitat… La irrigació del cervell…" I l'Andreu va notar una certa relaxació als músculs de la dona, just en aquell nínxol que una part del seu cos inspeccionava de bon grat. I, amb l'espelma ja en procés regressiu, apagant-se cap el pansiment anunciat -ignoreu la causa i motiu, benvolgut/a lector/a?-, es preparà per dormir, no sense abans afegir: " En parlarem demà, si et ve de gust… Perquè no cal continuar, si tu estàs per eixos cavilejos." La dona donà mitja volta i li feu un cop de peu, no sabem si conscientment.
***
La solució al fracàs la proposà Andreu al dia següent: reformes, innovacions. Models exclusius, sobretot. I, a més, ampliació del negoci: la tenda continuaria com ara i, amb un préstec, llogarien un local contigu, on instal·larien el provador. Res de lloc reduït i estret, amb un cortinatge. Amb porta, pany i clau. Seria més gran que la botiga. Un gran matalàs d'aigua, rodó, al centre, sobre una base de fusta, ni massa alta ni massa baixa. Just a l'alçada d'un divan. I gran quantitat d'espills a tres parets i el sostre. I aire condicionat. I catifes de vellut. L'Andreu, de cos atlètic i ben paregut, s'acomiadaria del seu treball de guàrdia de seguretat, i l'ajudaria a vendre. Al provador. I res de presses. Que les senyores es miraren i remiraren bé, tanquil.lament, una a una, el modelet triat. I que es provaren tants com hi hagués i tingueren gana. Si feia falta una hora per cadascuna, disposarien d'ella. Si més, també. Calia rentabilitzar aquella inversió feta. Que prop de dotze quilos -incloses les reformes, ben bé s'ho mereixien.

***
Andreu va deixar caure una mà a la sina de la dona, sota el pijama. Després, com qui no fa, li premé un pit dolçament. Com que no tingué resposta a favor ni en contra, acaronà aquella tèbia glàndula. I ho feu en espiral fins arribar al centre. Una reacció immediata, en polsar aquell indret tan excitable. "Ai, xicot! Avui també? Estic molt cansada…! Quatre clientes, el dia de la inauguració, i totes quatre han comprat! No sé perquè t'ho dic, si ja ho saps tan bé com jo! I això que és hivern! No sé el que passarà quan arribe la primavera. I a l'estiu, no vull ni pensar-ho, amb tot ple de gent forastera…! Mai no m'imaginava com l'exclusivitat i un canvi de provador pogués influir tant en el negoci…! És clar, tu m'ajudes…! I vals molt, per vendre!" La mà davallava mentre cap el melic, l'entrecuix… "Ja estic desperta del tot… Si vols, segueix…" I l'Andreu continuà el treball començat. Per dalt, pel mig, per sota, per l'indret i pel revés. Sense paraules. No va dir ni xufa… -Perquè anomenar aquell tubèrcul, si estava utilitzant-lo?- Calia estalviar.
***
Han passat dos anys. El negoci roda bé, millor cada vegada. Un rètol de neó, amb lletres majúscules, anuncia el producte: "Rosa i Andreu. Robes." Amb lletres d'un verd intens. Més avall, amb tonalitats rogenques i caràcters lligats: " Magnífic provador de senyores". La senyora d'Andreu barrina obrir una nova botiga -li ho comentarà al marit- donat que una catèrvola de clientes fa cua, siga al matí, migdia o la vesprada. "Quina idea genial la del meu home, això de canviar el provador… I de no donar-les pressa, a les clientes! Les dones que entren a la tenda es senten còmodes, segures, ateses… I com se'n van, de satisfetes! I sempre compren! Fins i tot a l'hivern…! És clar, amb la calentoreta de la calefacció…! I a l'estiu, més encara…! La fresqueta de l'aire condicionat… Comptat i debatut, el provador és l'invent del segle! I la clientela, cada vegada més nombrosa i més selecta!"
***
Rosa acaronà amb la mà esquerre l'esquena del seu home. Després traspassà l'horitzontalitat del cos i anà a dipositar-la just al punt entre roleu i barjoles. Els notà laxos. Inicià una suau pressió en ambdós elements, esperant almenys l'engrandiment del superior. "Andreu, bonic! M'escoltes? D'un temps ençà, sembla que, al llit, jo no existesca… Que jo tinc avui fam d'aquella cosa que m'oferies a doll… Em sembla que no és demanar massa…Abans, sempre estaves disposat i prest…!" Malgrat les carícies continuades de la Rosa, allò -vegades el conegué pletòric, exuberant i disposat-, no s'enllestia… Al cap i a la fi, després de tantes tocadures al lloc íntim, Andreu es despertà, rabiós i esbufegant: " I el negoci, Rosa…? I el negoci…?"