Prou, ja no llegeixo més. Ara escriuré.

Hauria d'estar feliç i content, però no, ho sento , ho visc com una amenaça ... No donaré per tant ...La llista es fa massa llarga. No puc llegir-m'ho tot això... de cap de les mil maneres. Plegaré de llegir els diaris, revites i suplements ... Decidit. Prou ... No comprar cap més Qué leer ni cap Lire, ni el Temps, ni obrir Granta ni res... Cap suplement més, cap diari, cap revista.. Prou ... Plego
El Mundo. Suplement de cultura. div 4 /3/2005. pg. 1-2. Sam Abrams.
Panoràmica de la poesia catalana: de quin pa fem rosegons?"Un any brillant per als versos catalans. Durant 2004 s'han publicat 26 llibres de poesia a Catalunya, València i les Illes, però la major part ha passat desapercebuda"
"L'any 2004 ha estat l'any del reconeixement de Víctor Sunyol, sobretot a partir del seu magnífic Stabat (Proa). "
"Vint-i - sis llibres de pedra picada . Vint-i- sis llibres excel·lents en un any! Quantes tradicions literàries poden vanaglorair-se del mateix? És un crim que tots aquests llibres no estiguin en primera línia! De quin pa fem rosegons?"
Víctor .. veig la teva foto a la portada de Tendències! No et veig gens canviat. Més jove que mai.
M'alegra llegir que has tret una obra i que és quelcom d'important.
Ja saps que t'ho dic de veritat. Cuida't i envia un missatge ... Jo deixo escrit aquí :"Felicitats! "
Al suplement El cultural de EL Mundo: pg. 58. Nuria Azancot entrevista Antonio Colinas.
"Acaba de aparecer un libro de esos libros secretos pero esenciales. la simiente enterrada, de Antonio Colinas (Siruela) un libreo extraño que participa a la vez de varios géneros literarios (el diario, la crónica, el aforismo, a veces incluso los textos tienen un carácter poemático), pero que sobre todo es un libro de pensamiento, de reflexión"...
Faig comptes 26+1 = 27. Més els 2 o 3 de la Laura, més dos o tres per Sant Jordi ... I el de l'Eliseu Climent, i el de la lentitud, i el d'en Culla....
Bufa .. Sense parar de llegir gairebé ja em plantaria al setembre ... quan surt publicat el de la Nothomb i de seguida totes les novetats de la tardor... I toirnem a començar… Per deixar-hi la pell …Pre cert, el de la Pell freda ja ens va dir que en tenia dos més al calaix. Caldria no perdre-se'ls!
Prou llegir. Decidit. Em poso a escriure el meu somni. Decididament m'hi poso. El títol ja el tinc. Éra, és i serà: El somni de ser escriptor. Probre d'ell o d'ella qui me'l prengui. Ja tinc escrita la crítica que em publicaran. I també m'imagino la mediática escena ...

- I el Planeta del 2006 goes to .... Charles Baudelaire ... per El somni de ser escriptor. Un nou Quixot d'un Sancho Panza ... Essencial, total , vertical, apoteòsic, de marbre picat amb masseta i l'escarpa ... bareja novedosa de temps, punts de vista, diegètica, analepsis, prolepsis, metalepsis, silepsis, herois i narradors... blog i web i ipod i Internet i caligrafia inclosa.
Un nou concpte de l'escriure i de … I es situa en un punt equidistant del classicisme i del surrealisme avançat. …

- (A una taula) .. I qui cony és a quest tipus? Com pot ser això? Un desconegut?
- (Crits i riures) Tongo , tongo... qui és aquest desgraciat?
- (Crits indignats) Volem que se l'endugui un escriptor conegut, algú consagrat !!!
I jo que vaig i pujo a recollir el premi, tímidament per fora, xuletament per dins, perquè secretament m'ho esperava, i els engalto el discurs que gairebé ja tinc preparat des d'ara mateix ... amb tres retocs i serà bo per ara i per sempre...
Els focus de les càmeres de TV3 m'enlluernen ... Els he de demanar , somrient, que ... sisplau... Later on , Later ... que ja hi haurà entrevistes per a tothom .. fins Nadal ... Però ara deixeu-me dir quatre coses concentrades ... Gràcies .
Bé, ho sento ho he de deixar aquí. Ara me'n vaig a dormir que ja fa dues hores que hauria d'haver desconnectat -l'ordinador i el coco, vull dir, - i de ser al llit.
Ja veieu a què porta llegir tant, que hi hagi tant de llibre interessant ... A mi em posa a mil ... d'enveja sana, m'excita les neurones, però em fa anar a dormir tard, fatal per a la salut., em mata!
"Del mucho Internet y del poco dormir vino a secársele el cerebro" ... Us sona la citació adaptada? Sí, la fi del cagaelàstics, vaja. Que n'és de difícil tot plegat¡