PROTEGIM LA BÚSTIA

Sóc cartera, dient això ja us dic que he passat per moments i per situacions insòlites, la feina s´ho porta.
A vegades has de fer mans i mànigues per trobar una adreça, altres vegades no trobes per enlloc la persona, car l´ adreça està molt mal escrita, altres voltes està equivocat el poble i tot. En fi un garbuix de despropòsits als que ja hi estic acostumada.
Al que no estava gens avesada és a la gran queixalada que em va fer un gos, de raça Mastí del Pirineus una vegada a una masia. Sort de portar la jaqueta i els pantalons de texà , d´altra manera hi hauria d´haver anat a espetegar a l'hospital immediatament. Per sort en vaig sortir amb la roba esparracada i alguna rascada sense importància.
Si el ofici de carter s´hauria de posar entre els perillosos. Però no, els carters avui en dia som uns simples transportistes i para de contar.
Si us explico tot això ,no és perquè no m´agradi el ofici, jo el vaig triar , ja ho era el meu pare el meu avi i deien que el meu besavi també. Casa meva hi diuen a " Cal Carter ", encara que ara la correspondència sigui en unes dependències de l´Ajuntament.
Ara el que m´ha passat no fa gaires dies, uns deu dies, no m´havia passat mai de la vida i em va fer molta gràcia.
Com cada dia xino xano arrossegava el meu carret ple de correspondència quan de sobte en una casa familiar va sortir una nena d´estampida, això és el que va fer, i amb el seu cosset protegia la bustia com un cert dia 1 d´Octubre d´infausta memòria protegíem les urnes alguns catalans.
I la xiqueta cridava- ATURAT , NO Més FACTURES, NO , NO EN VOLEM CAP MÉS.
Jo li vaig preguntar el perquè de tot això i la nena molt formal va dir :
LA MARE HA DIT QUE ENCARA NO HA COBRAT EL NADAL I FINS QUE NO EL COBRI NO PODEM ACCEPTAR MES FACTURES.
Jo rient vaig mirar el plec de propaganda que portava i li vaig dir.
Tranquil·la nena, aquí sols em sembla que hi ha catàlegs de joguines pels Reis.
AH! Va dir , si és així ja me les pots donar, les va agafar i va córrer com una esperitada cap a dalt de casa seva.
Jo la cartera vaig pensar, que si hagues sigut gran, hauria també protegit les urnes i vaig marxar carrer enllà rient.