PROTEGIM LA BÚSTIA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Sóc cartera, dient això ja us dic que he passat per moments i per situacions insòlites, la feina s´ho porta.
A vegades has de fer mans i mànigues per trobar una adreça, altres vegades no trobes per enlloc la persona, car l´ adreça està molt mal escrita, altres voltes està equivocat el poble i tot. En fi un garbuix de despropòsits als que ja hi estic acostumada.
Al que no estava gens avesada és a la gran queixalada que em va fer un gos, de raça Mastí del Pirineus una vegada a una masia. Sort de portar la jaqueta i els pantalons de texà , d´altra manera hi hauria d´haver anat a espetegar a l'hospital immediatament. Per sort en vaig sortir amb la roba esparracada i alguna rascada sense importància.
Si el ofici de carter s´hauria de posar entre els perillosos. Però no, els carters avui en dia som uns simples transportistes i para de contar.
Si us explico tot això ,no és perquè no m´agradi el ofici, jo el vaig triar , ja ho era el meu pare el meu avi i deien que el meu besavi també. Casa meva hi diuen a " Cal Carter ", encara que ara la correspondència sigui en unes dependències de l´Ajuntament.
Ara el que m´ha passat no fa gaires dies, uns deu dies, no m´havia passat mai de la vida i em va fer molta gràcia.
Com cada dia xino xano arrossegava el meu carret ple de correspondència quan de sobte en una casa familiar va sortir una nena d´estampida, això és el que va fer, i amb el seu cosset protegia la bustia com un cert dia 1 d´Octubre d´infausta memòria protegíem les urnes alguns catalans.
I la xiqueta cridava- ATURAT , NO Més FACTURES, NO , NO EN VOLEM CAP MÉS.
Jo li vaig preguntar el perquè de tot això i la nena molt formal va dir :
LA MARE HA DIT QUE ENCARA NO HA COBRAT EL NADAL I FINS QUE NO EL COBRI NO PODEM ACCEPTAR MES FACTURES.
Jo rient vaig mirar el plec de propaganda que portava i li vaig dir.
Tranquil·la nena, aquí sols em sembla que hi ha catàlegs de joguines pels Reis.
AH! Va dir , si és així ja me les pots donar, les va agafar i va córrer com una esperitada cap a dalt de casa seva.
Jo la cartera vaig pensar, que si hagues sigut gran, hauria també protegit les urnes i vaig marxar carrer enllà rient.

Comentaris

  • La nena[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 01-01-2018 | Valoració: 10

    A mi. els carters, vull dir l'ofici de carter, sempre m'havia agradat. Ara, potser, ésser carter, a les ciutats, és com anar a fer un cop d'ull al comptador del gas, però abans era una figura força emblemàtica, per això em deien el "carter del poble". Era una feina neta: anaves polit , no feies cap forcellada i a damunt tenies les tardes lliures. És clar que també, en dies a tocar nadal, anàven carregats com a rucs.
    No sé pas, les carteres. Però del cert que més d'un carter deu haver viscut alguna experiència de caire libidinós.... atenent a que a l'hora de fer el repartiment els marits eren a treballar. I en quan a les cartes o paquets. Ves a sebre! amb quina es deuen haver trobat?
    Molt cuquet el personatge de la nena amb la bustia abraçada de les mans. Aquesta anècdota dona per a fer un curt-metratge pel·licula. Bon dia d'any Nou.............Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

341 Relats

1028 Comentaris

153203 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.