Cercador
Protecció total. Un conte
Un relat de: Epicuri- Compartir:
De seguida va adonar-se que estave en perill, però per sort, hi havíe la seva mare per a protegir-lo. I el seu pare.
Però, la seva mare no sabía ni protegirse ella mateixa, ni del seu propi marit ni de ningú. Descartada aquesta possibilitat, va optar per la protecció del seu germà gran que fins i tot, era més fort i, més agressiu que el seu propi pare.
Com que l'Escola era de les millors, la carrera de depredació fora encara més evident.
Calía desenvolupar tota una subtil estratègia de supervivència: Fer-se trasparent. No destacar. Ni per devant, per tal de no despertar les envejes i el conseqüents atacs. Ni per darrera. No fos cas que algú, se'n adonés de la seva indefensió i se'n aprofités. Últim cás, es tractava de sotmetre's a tot aquell que el pugués fer mal.
Amb el temps va crèixer i li van explicar que hi havía tota una série d'institucions que vetllaven per la seva seguretat: Sense ells, la societat estave desprotegida devant de Terroristes, lladres, psicòpates e incívics i/o violents .
Tots units podíam ser més violents i agressius encara que ells.
Esdevingué que els principals mandataris del món. Es a dir, els més armats, violents i agressius. Van engegar una guerra global contra el terrorisme, per tal de resoldre definitivament el problema.
Sota aquesta consigna van haver de anar-se'n el.liminant tots els drets que la humanitat havía anat aconsseguint al llarg dels anys.
Però, un dí, finalment una ideia el va copsar. Es va adonar que la amenaça real era la seva por. Y que no li calía la protecció de ningú.
Mai més es va tornar a sentir desprotegit. Si qualque día la por se li colave per la porta del darrere, l en i feia front i les pors, com les ombres s'esvaíen.
Va deixar de ser un nen; sense oblidar mai els preuats tresors que la infantessa proporciona i els desà, ben col.locats a un raconet del seu cor.
Aquí hi ha un gos i aqui un gat, i quest conte, per bé de món s'acabat.
Comentaris
-
...[Ofensiu]aaa | 14-09-2007
un relat amb possibilitats, però amb una estructura deficient i un canvi de tó massa evident: la part de la degradació de l'individu, massa fragmentada però interessant, i la part d'utopia-malson, massa naïf. Una mica mès de pessimisme i mala bava arrodonirien el relat, i un final mes negre, al meu parer, hagués tancat millor el relat. en tot cas, un relat interessant.
Roarscach
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428853 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com