Prostitució

Descomptades les professionals que en podriem dir d'alt "estanding", que mai actuaven ni als barris coneguts com el gòtic o el "chino", de la resta d'aquella pobra gent jo dec ser dels més coneixedors de tots els misteris i misèries entre els anys 1940 i 1976.

Als l3 anys, al sortir del col.lègi, el meu pare, que tenia una botiga de roba al carrer Nou de la Rambla, ens enviava a entregar els encàrrecs a les nostres clientes, que la majoria eren cabareteres o prostitutes de les cases especialitzades del barri i crec que les vaig conèixer totes.

Ja de gran, a l'any 1963 vaig posar una botiga de confecció al carrer de Cardenal Casanyes, molt ben situadal al davant mateix del Teatre Liceu i punt preferit per tots els pintors i fotògrafs que volien immortalitzar aquell lloc tan carasterístic de La Rambla.

Aquell barri gòtic estava ple de "muebles". En Franco havia fet una llei prohibint els prostíbuls, però, en realitat va tancar només les sales de contractació, amb el que els vestíbuls de les nostres botigues i els nostres carrers van convertir-se en el vertader lloc on es produien els acords, amb penoses confusions dels homes que proposaven tracte a una pobra senyora que anava a comprar-se unes mitges.

De seguida uns quants comerciants ens vam ajuntar per fer una associció de veïns que en vam dir Barnacentre.

No en treiem res, de moment, però es van anar formant noves associacions com Amics de la Rambla i que totes dues Associcions ens vam convertir en les autentiques forces vives d'aquell sector, però la veritat és que, de moment, de vida en teniem molta, però de força, gens.

Fis que va guanyar les primeres el.leccions lliures per dotar la Ciutat d'un vertader Alcalde, i va sortir el-legit el senyor Maragall, que, d'entrada va tenir la idea de anar coneixent tots el barris, anant a viure dos o tres dies a cada Districte i conectar amb la problemática autèntica de cada barri de la Ciutat.

Al nostre barri va venir a viure tres dies a la casa d'un fotògraf amic i company de col.legi d' en Maragall, i els tres dies ens va convocar i convidar a prendre café al Bar del Pi a les que va considerar que erem verdaderament les forçes vives del barri.

Jo vaig ser l'encarregat de fer els informes pertinents que ens demanava, i ens va fer cas. Es van tancar tots els " muebles" del barri, encra que a mi, anomenat representant de la societat civil, em va tocar la perillosa obligació de personar-me en cada tancament, on vaig ser amenaçat e represàlies, que per fortuna no es van produir.

Després vam col.laborar amb l'Ajuntament tant com vam poder, fins arribar a la constitució de Procivesa, societat formada per recuperar i donar la dignitat deguda a la part més important de la història de Barcelona i de tota Catalunya, projecte que, més o menys modest, a cada pressupost municipal hi constava, però que sempre hi havia prioritats que es menjaven la xavalla que en principi hi tenien prevista.

Procivesa tenia com única finalitat social la recuperació del barri i, com que l'acord de l'Ajuntaments va ser per consens de tots els partits, el Consell d'Administració el formaven tot el consistori i només, representant les aportcions de Barnacentre i d'Amics de la Rambla a la formació del capital, l'Enric Vives i jo com titulars de la única aportació de capital privat, recullit per nosaltres dels botiguers del barri.

Llavors jo vaig rebre un tracte distingit , sobre tot per el senyor Clos, prrimer tinent d'alcalde, i se'm va incloure en comissions varies i curioses. Jo assistía a reunions d'alcaldes d'Europa, e les quals em va quedar un record fortíssim. Em sembla que l'alcalde (potser de Milà) i que tenia més o menys la meva edat, va explicar que quan era petit només anaven en automóvil la gent més rica, i que es temia que abans de morir-se de vell, només anirien en automóvil la gent més poderosa.

També vaig formar part de la Comissió de prostitució i drogodependències, el que em va donar una visió terrible el final que esperava a tota aquella desgraciada gent.

He dit tota, i no és cert. Tinc alguna història de final feliç, protagonitzada per gent que sabia el que volia I ho va aconseguir.

Un altre dia us les explicaré.

SANTANDREU3