Propietat privada?

Propietat privada?


Durant els dos primers anys, va ser el petit d'una llarga sèrie. Després, de sobte, va arribar ella, la ploranera, i es va veure expulsat de l'aparent paradís sense més ni més.
Més endavant, es van fer companyia entre difícils circumstàncies, i varen créixer junts, tant que a vegades semblaven bessons, i, de jovenets, la gent els creia inclús parella.
Però de fet ell mai li va perdonar sa naixença, i subtilment exercia el seu domini sobre d'ella, que, a ulls clucs, el creia portador de la veritat ,en tots els camps. Ella va trigar molts anys, per exemple, a adonar-se que havia deixat de cantar perquè aquell germà poc més gran li deia que no en sabia. I no era cert!.
Tanmateix, tenien un món en comú, que cap dels altres compartia.
Als 20 anys, ella va conèixer el que seria, ja per a sempre, el seu gran amor.
Aquella mateixa nit, ell va somniar que el noi en qüestió obria la nevera de la vella casa i n'agafava un pollastre.
Al somni, ell s'empipava molt : era el seu pollastre !