PROP DEL RIU

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Com cada dia, surto i miro el cel, som el capvespre, el cel pren aquells tons rogencs que a mi tant em plau. M’agrada mandrejar una mica mirant els colors. Quan apunten els primers estels , em dono compte que ha arribat l’hora d’anar a buscar menjar. El meu company i sobre tot els meus dos fills tenen gana.

Com cada dia no m’ha costat gaire convèncer al pare dels meus fills perquè tingui cura d’ells, si tot va be no trigaré massa en tornar.

Enfilo pel corriol, aquell que passa bora el riu i la font que brolla propera , generalment m’aturo a beure una mica, solo tenir set apart de gana. Continuo per l´ obaga fosca on els pins centenaris quasi tapen el cel, a l´hivern si neva costa molt que la neu es fongui, es un lloc fred
Desprès venen uns camps de blat i ja puc albirar la masia. Esta al mig del pla envoltada d’arbres i de camps de blat.

Com cada dia mi acosto, tinc gana i prego que els tres gossos de la masia estiguin dormint,generalment no es així, però com que estan fermats se que no em poden fer mal. M’apropo a l’era de la casa , poc a poc, els estels ja llueixen, espero que avui també hagi pensat en mi.
Sols un cop no va ser així, i aquell dia varem anar a dormir amb la panxa buida jo i el meu company,els fillets els vaig donar de mamar i no varen passar gana, però ara ja son mes grans i tenen de menjar.

Al primer dia tenia por, però la gana em va apropar a la masia i l’humana em va veure i em va donar menjar. Devia veure que era femella com ella, perquè al dia següent em va deixar una bossa ben plena, aquell vespre varem menjar bé. Per això vinc cada dia, surt a l’eixida i així que em veu esperant-la vol apropar-se a mi amb paraules amables . Jo sols puc copsar el to i puc entendre el seu amor. Amb la bossa a les mans curulla de menjar , a pesar de la gran cridòria dels gossos, veig s’acosta mes a mi i jo no marxo, se que puc confiar amb ella, jo soc sols una guineu però tinc gana i la meva família m’espera al cau prop del riu. Allà es casa nostre i se que si l’humana veies els meus cadells i el meu company també els estimaria .Encara que sigui una guineu veig la bondat al seus ulls.

Comentaris

  • fascinant[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 02-07-2015 | Valoració: 10

    Hola Montse. T'he de dir que m'ha agradat molt el teu relat. Fascinant tant pel tractament que dones al paisatge com per la relació i complicitat entre les dues protagonistes. Felicitats

  • Agraït[Ofensiu]
    Bonhomia | 29-06-2015 | Valoració: 10

    Merci, Montse, per comentar el primer episodi de la meva crítica al món global actual.

    Et torno a comentar: veient que és un relat de categoria històrica, m'hi he sentit com si fos a l'edat mitjeval, amb aire plàcid entre gel i calor, amb la supervivència dels animals que llavors ens estimaven més. Almenys, jo m'hi he sentit així.


    Sergi : )

  • Hola :) [Ofensiu]
    Sol_ixent | 23-06-2015 | Valoració: 10

    En primer lloc, moltes gràcies per tots els teus comentaris. Segon, no em passejo gaire per RC, i per això no solc comentar gaires relats.

    Amb aquest teu he disfrutat moltíssim, el trobo molt tendre -com diuen més avall- i enginyós, no et mereixes menys que un 10.

    Una abraçada, i Bona Revetlla!

  • Encantat de llegir-te[Ofensiu]
    Bonhomia | 21-06-2015 | Valoració: 10

    Gràcies per comentar-me STALINTERRA 1, Montse.

    És el principi d'una novel.la futurístico-ètica. Stalin perque va ésser l'home d'acer que implantà per primera vegada la dictadura comunista.

    Quin relat tan tendre, el teu. A més l'evocació que fas de la natura és embriagadora i, dins la meva opinió, jo crec que són temps d'escriu-re així.


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

323764 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.