Promesa

Un dia d'aquests ho haig de fer.
Ja he avisat massa vegades,
però això s'ha d'acabar.
Ja n'hi ha prou.

A la mínima que pugui
entraré a una drogeria
i compraré la cola
més forta que tinguin.

Tornaré a casa
i esperaré pacient
que la nit arribi amb tu.
Com el carterista que s'amaga
darrera la cantonada,
somriuré amb malícia al veure't.

I quan cansada per l'estrès del dia
et despullis, t'estiris al llit amb mi
i t'adormis,
compliré la meva promesa.

Obriré el pot
i t'empastifaré tot el cos.
Faré, un cop hagi acabat,
el mateix amb el meu.

I així,
com un gerro de cerámica trencat,
encaixaré els nostres cossos,
esquena contra pit,
ben units
i per sempre més
abraçats.